Albert Einstein

Infotaula de personaAlbert Einstein
Albert Einstein Head.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1879 Modifica el valor a Wikidata
Ulm (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Princeton (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Aneurisma de l'aorta abdominal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMuseu Nacional de Salut i Medicina Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióPanteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióETH Zürich - educació matemàtica (1896–1900)
Antiga Escola Cantonal d'Aarau - Matura (1895–1896)
Luitpold Gymnasium (1888–1894)
Universitat de Zuric - física (–1905) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEine neue Bestimmung der Moleküldimensionen Modifica el valor a Wikidata (1905 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAlfred Kleiner, Heinrich Burkhardt i Heinrich Friedrich Weber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín (1914–1933)
Praga (1911–1912)
Zúric (1909, 1912–1911, 1914)
Berna (1902–1909)
Caputh
Princeton Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton (1933–1955)
Universitat de Leiden, professor per designació especial. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1920–1946)
Societat Kaiser Wilhelm, director (1917–1933)
Deutsche Physikalische Gesellschaft, president (1916–1918)
Universitat Humboldt de Berlín, catedràtic (1914–1933)
Acadèmia Prussiana de les Ciències (1914–1933)
ETH Zürich, catedràtic (1912–1914)
Universitat Alemanya de Praga, catedràtic (1911–1912)
Universitat de Zuric, catedràtic (1909–1911)
Universitat de Berna, professor (1908–1909)
Institut Federal de Propietat Intel·lectual de Suïssa (1902–1909)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton
Universitat de Leiden
Universitat Carolina de Praga
Berna
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Alemany (–1933) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsHeinrich Friedrich Weber Modifica el valor a Wikidata
AlumnesErnst G. Straus Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
1927Cinquè Congrés Solvay
1911Primer Congrés Solvay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMileva Marić (1903–1919)
Elsa Einstein (1919–1936) Modifica el valor a Wikidata
FillsHans Albert Einstein
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Mileva Marić)
Eduard Einstein
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Mileva Marić)
Lieserl Einstein
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Mileva Marić) Modifica el valor a Wikidata
ParesHermann Einstein Modifica el valor a Wikidata  i Pauline Einstein Modifica el valor a Wikidata
GermansMaja Einstein Modifica el valor a Wikidata
ParentsLina Einstein (cosina germana)
Elsa Einstein (cosina germana) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Albert Einstein signature 1934.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0251868 Allocine: 36179 Rottentomatoes: celebrity/albert_einstein TV.com: people/albert-einstein
Facebook: AlbertEinstein Musicbrainz: c98c325e-7277-46e8-8b44-e3517f3e041a Discogs: 430935 Find a Grave: 314 Modifica el valor a Wikidata

Albert Einstein AFI [ˈalbɛɐ̯t ˈaɪnʃtaɪn] (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Va ser el científic més conegut i important del segle xx.[1]

L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any, publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

El 1915,[2] va presentar la Teoria General de la Relativitat, que va reformular del tot el concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'univers. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipsi solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la premsa.[3] Einstein es va convertir en una icona popular de la ciència, mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.[1]

Va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la teoria de la relativitat. Car el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la no la va entendre. I van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment.[4] En aquella època, era encara considerada una mica controvertida per part de molts científics.

Einstein se'n va anar d'Alemanya el desembre de 1932 a causa de l'ascens del nazisme. Va anar als Estats Units, on va ensenyar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. Es va nacionalitzar americà el 1940. Els seus darrers anys va treballar per integrar en una mateixa teoria les quatre forces fonamentals. Einstein va morir a Princeton, Nova Jersey, el 18 d'abril de 1955.

Albert Einstein i Robert Oppenheimer són considerats els «pares de la bomba atòmica», tot i que l'aportació d'Einstein només va ser la fórmula d'equivalència entre la massa en repòs i l'energia, i la signatura d'una carta a petició de Léo Szilárd, dirigida al president Franklin Delano Roosevelt, on es recomanava la investigació sobre armes nuclears. A més a més, als seus escrits va advocar pel pacifisme, pel socialisme i el sionisme, si bé fou molt crític respecte d'organitzacions com Irgun, fets com la massacre de Deir Yassin o líders com Menachem Begin.[5]

Va ser proclamat «personatge del segle xx» i el científic més preeminent segons la revista Time.[6]

  1. 1,0 1,1 Alfonseca, M. (1998): Diccionario Espasa. 1.000 grandes científicos. Editorial Espasa Calpe, S.A. Espasa de Bolsillo. 740 págs. Madrid ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica la importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de l'1 al 8, Einstein i Freud són els únics del segle xx que assoleixen la puntuació màxima (pàg. X); així mateix qualifica a Einstein com "el científic més popular i conegut del segle xx" (pàg. 171)
  2. Einstein, Albert «Die Feldgleichungun der Gravitation». Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin, 25 novembre del 1915, pàg. 844-847. Arxivat de l'original el 2016-10-27 [Consulta: 12 setembre 2006].
  3. El London Times va publicar el 7 de novembre del 1919 els titulars: Revolució a la ciència. Nova teoria de l'Univers. Les idees de Newton derrocades.
  4. Michio Kaku, El Universo de Einstein, pàg. 98.
  5. «Carta al New York Times» (en anglès), 1948. [Consulta: 25 novembre 2015].
  6. Time: Albert Einstein «Cranks... Villains... ...And Unsung Heroes - TIME». Arxivat de l'original el 2005-11-25. [Consulta: 19 juliol 2012].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne