Incorporealitat

La incorporealitat és "l'estat o la qualitat de ser incorpori o sense cos; immaterialitat; incorporealisme."^[1] Incorporal (grec: ἀσομαι^[2]) significa "No està compost de matèria; no té existència material.^[3]"

La incorporació és una qualitat de les ànimes, els esperits i Déu en moltes religions, incloses les principals denominacions i escoles actuals de l'islam, el cristianisme i el judaisme. En la filosofia antiga, qualsevol matèria "prima" atenuada com l'aire, l'èter, el foc o la llum es considerava incorpòria.^[4] Els antics grecs creien que l'aire, a diferència de la terra sòlida, era incorpori, en la mesura que és menys resistent al moviment; i els antics perses creien que el foc era incorpori, ja que es deia que cada ànima n'havia produït.^[5] En la filosofia moderna, no es manté necessàriament una distinció entre allò incorpori i l'immaterial: un cos es descriu com a incorpori si no està fet de matèria.

En el problema dels universals, els universals són separables de qualsevol encarnació particular en un sentit, mentre que en un altre, semblen, tanmateix, inherents. Aristòtil va oferir un relat hilomorf de l'abstracció en contrast amb el món de les Formes de Plató. Aristòtil va utilitzar els termes grecs soma (cos) i hyle (matèria, literalment "fusta").

La noció que un cos incorpori pugui causar un efecte requereix la creença que alguna cosa pot afectar el que és material, sense existir físicament en el punt d'efecte. Una bola pot afectar directament una altra bola entrant en contacte directe amb ella, i és visible perquè reflecteix la llum que hi arriba directament. Un camp d'influència incorpori, o cos immaterial, no podria realitzar aquestes funcions perquè no tenen construcció física amb la qual realitzar aquestes funcions. Després de Newton, es va acostumar a acceptar l'acció a distància com un fet brut, i passar per alt els problemes filosòfics que implica fer-ho.