Back مملكة قيدار Arabic Kedariten German Qedarites English Kedaritas Spanish Qedar Finnish קדר (שבט וממלכה) HE Kedar ID Kedariti Italian Kedarita Malagasy Kedar Malay
| Tipus | estat desaparegut i regne  |
|---|---|
| Període | segle VIII aC - segle II aC |
Els kedarites (també quedarens, kedarenes) van ser un grup ismaelita. El Gènesi diu que els ismaelites es van repartir en dotze campaments, anomenats pels noms dels fills d'Ismael (Nabaiot, Kedar, Adbeel, Mabsam, Mixmà, Dumà, Massa, Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedmà). Quedar (en àrab قيدار K'dar ibn Ismā'īl ) va ser el segon fill d'Ismael.[1] La Bíblia parla dels kedarites i de Quedar amb freqüència. Les referències a l'Antic Testament es troben al Gènesi,[2]Isaïes [3] Jeremies,[4] Ezequiel,[5] i al Llibre de les Cròniques.[6]
Van viure al desert a l'est del Jordà, en tendes fetes de pèl negre de cabra,[7] que era l'animal que criaven, i atacaven periòdicament poblacions sedentàries a Síria i Palestina. A causa dels conflictes amb Babilònia i Assíria només van sobreviure dos d'aquests grups: els quedarens (de Kedar) i els temamites (de Temà).[8]
Es van convertir en nació durant l'estança dels israelites a Egipte. Es van organitzar en el regne de Kedar cap a la meitat del segle viii aC sota una reina anomenada Zabiba. En aquell moment els quedarens apareixen associats als aribi, els habitants d'un antic regne de nom Aribi, situat al nord-est d'Aràbia.
El darrer cop que se'ls esmenta va ser al segle v de la nostre era, quan en va parlar Teodoret que diu que vivien a Babilònia i adoraven cossos celestials (se sap que els quedarens adoraven l'aigua i eren nòmades); els darrers pagans a Aràbia van ser eliminats pels musulmans però els quedarens com a grup separat segurament ja s'havien extingit al segle vii.[9]
- ↑ «Gènesis 25:12». A: Bíblia, traducció pels Monjos de Montserrat. Andorra: Casal i Vall.
- ↑ Gènesi. 25:13
- ↑ Llibre d'Isaïes. 21:16-17; 42:11; 60:7
- ↑ Llibre de Jeremies 2:10; 49:28-33
- ↑ Llibre d'Ezequiel. 27:21
- ↑ Llibre de les Cròniques. 1:29
- ↑ Càntic dels Càntics. 1:5
- ↑ Alexander, J. W. & J. A. A Geography of the Bible: Compiled for the American Sunday School Union. Filadèlfia: American Sunday School Union, 1830, p. 50.
- ↑ Freedman, D. N. (ed.). Eerdmans dictionary of the Bible. Grand Rapids; Cambridge: William B. Eerdmans Publishing Company, 2000, p. 761. ISBN 9780802824004.