Back الأغواط Arabic الاغواط ARZ Ləğuat Azerbaijani الاغواط، الجزاییر AZB Лагуат Byelorussian Laghouat Breton Laghouat (kapital sa lalawigan) CEB Laghouat German Λαγκουάτ Greek Laghouat English
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
|
| |||||
| Província | Laghouat Province (en)  | ||||
|
| |||||
| Districte | Laghouat District (en)  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 134.372 (2008) (5,36 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 25.057 km² | ||||
| Altitud | 769 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | segle XI | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03000 | ||||
| Fus horari | |||||
Laghouat (àrab: الأغواط, al-Aḡwāṭ, també transcrit com El-Aghouat, El-Arouat, al-Aghwat…) és una ciutat d'Algèria, cap de la wilaya o província del mateix nom. Està situada a 420 km al sud d'Alger. Fou capital d'un dels quatre "Territoris del Sud" que eren els territoris d'administració militar a Algèria fins a la reforma legal de 20 de setembre de 1947. Durant segles fou un oasi a les portes del desert lluny de les rutes d'activitat econòmica, vivint de l'agricultura pròpia del palmerar, dels ramats de cabres, i d'un artesanat local menor, només destacat per la llana. Els locals s'anomenen laghouatis i han estat molt lligats als beduïns veïns, la tribu Larba i la tribu Mkhalif.
El 1928 tenia 7000 habitants, i el 1954 11.999, amb una taxa de creixement inferior a la de la resta d'Algèria. Després de 1962 amb la independència, un miler d'europeus que hi vivien, i 600 jueus, van emigrar, però la població lluny de baixar, va tenir una explosió espectacular mercès a l'explotació dels hidrocarburs. El 2005 va arribar a 126.291 habitants. Prop de la ciutat, a Hasi Rmel, hi ha la reserva de gas natural més important de l'Àfrica. La ciutat està situada a la riba dreta del uadi Mzi que baixa del Djabal Amur i es perd al Shatt Malkhir al sud de la regió de Constantina (el Constantinès). La ciutat vella es troba a dues pendents que són contraforts del Djabal Tizgrarin; la part nova s'ha desenvolupat cap al nord-oest cap al palmerar. Aquest s'estén en semicercle al nord-oest i sud-est de la vila; a la part nord-oest és on hi ha els camps de blat. El nombre de palmeres és d'unes 40.000 i produeixen excel·lent dàtils però no el daglat nur. Enllaça amb els camps de petroli de Hasi Masud, al sud, i amb la Transsahariana.