Loteria

La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.[1] El seu funcionament sovint té un cert grau de regulació per part dels òrgans estatals on s'implementa, essent comunes les loteries nacionals com una estructura pública depenent del govern.[2] Nogensmenys, s'organitzen loteries il·legals.[3]

A principi del segle xx, la majoria de les formes dels jocs d'atzar (incloses les loteries i sortejos) eren il·legals en molts països. Això es va mantenir fins després de la Segona Guerra Mundial. En el decenni de 1960 els casinos i les loteries van començar a aparèixer a tot el món com un mitjà per obtenir una major font d'ingressos a través dels impostos, però també per al lucre corporatiu.[4]

Les loteries són, en la majoria dels casos, gestionades pels governs o estats locals i constitueixen un impost regressiu, atès que el gruix de les participacions són adquirides pels membres amb menys poder adquisitiu o amb renda més baixa i, en definitiva, menys pròspers d'una societat.[5] La improbabilitat de guanyar els grans premis també ha donat lloc als epítets d'impost sobre l'estupidesa, matemàtiques d'impostos o impost voluntari. Per altra banda, constitueixen una forma addictiva als jocs d'atzar i, quan gestionades en l'àmbit governamental, representen uns ingressos públics que només perjudiquen els consumidors i que a més a més ocupen espais privilegiats de visibilitat que incrementen el risc de ludopatia.[4][6][7] De fet, el desig dels consumidors d'adquirir loteria per a si mateixos és una garantia de beneficis on la mitjana del premi val substancialment menys del que costa comprar.[4]

  1. «Loteria». Diec2. [Consulta: 20 gener 2017].
  2. «Loteria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Els Mossos destapen una xarxa de venda de loteria il·legal». PEl periódico Barcelona, 05-02-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 Collins, 2003.
  5. Pérez Carcedo, Levi «El consumo de lotería: ¿Qué nos dice la evidencia empírica?» (en castellà). Revista Asturiana de Economía. Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, vol. 43, 2009.
  6. Cunha, Diana; Sousa, Bruno De; Fonseca, Gabriela; Relvas, Ana Paula «Gambling Behavior Severity and Psychological, Family, and Contextual Variables: A Comparative Analysis» (en anglès). Journal of Social Work Practice in the Addictions, 16, 3, 02-07-2016, pàg. 266–289. DOI: 10.1080/1533256X.2016.1200985. ISSN: 1533-256X.
  7. Restrepo Escobar, Sandra Milena; Rodríguez Bustamante, Alexander. La adicción al juego: realidad que empieza en lo social y termina en lo familiar (en castellà). VI. Investigium IRE: Ciencias Sociales y Humanas, 2016. DOI 10.15658/cesmag16.05070207. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne