Loteria

L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. Vegeu la pàgina de discussió

La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.^[1] El seu funcionament sovint té un cert grau de regulació per part dels òrgans estatals on s'implementa, essent comunes les loteries nacionals com una estructura pública depenent del govern.^[2] Nogensmenys, s'organitzen loteries il·legals.^[3]

A principi del segle xx, la majoria de les formes dels jocs d'atzar (incloses les loteries i sortejos) eren il·legals en molts països.^{[cal citació]} Això es va mantenir fins després de la Segona Guerra Mundial. En el decenni de 1960 els casinos i les loteries van començar a aparèixer a tot el món com un mitjà per obtenir una major font d'ingressos a través dels impostos, però també per al lucre corporatiu.^[4]

Les loteries són, en la majoria dels casos, gestionades pels governs o estats locals i constitueixen un impost regressiu, atès que el gruix de les participacions són adquirides pels membres amb menys poder adquisitiu o amb renda més baixa i, en definitiva, menys pròspers d'una societat.^[5] La improbabilitat de guanyar els grans premis també ha donat lloc als epítets d'impost sobre l'estupidesa, matemàtiques d'impostos o impost voluntari. Per altra banda, constitueixen una forma addictiva als jocs d'atzar i, quan gestionades en l'àmbit governamental, representen uns ingressos públics que només perjudiquen els consumidors i que a més a més ocupen espais privilegiats de visibilitat que incrementen el risc de ludopatia.^[4][6][7] De fet, el desig dels consumidors d'adquirir loteria per a si mateixos és una garantia de beneficis on la mitjana del premi val substancialment menys del que costa comprar.^[4]