Postanarquisme

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El postanarquisme inclou una multiplicitat heterogènia de teories polítiques radicals, i s'articula, segons els casos, amb el pensament del postestructuralisme, el postmodernisme, el postcolonialisme i el postmarxisme, amb la intenció de superar la noció moderna d'anarquisme i conservant-ne el caràcter antiautoritari, el rebuig simultani al capitalisme i a les institucions estatals, característic de l'anarquisme socialista.

El prefix post- no significa ‘després de l'anarquisme’, sinó que es refereix a la ruptura respecte a les suposicions acceptades dins dels marcs teòrics que emergiren durant la Il·lustració. Això significa un rebuig bàsic a les fundacions epistemològiques de les teories anarquistes clàssiques, per la seua tendència a nocions essencialistes o reduccionistes, sense obviar les importants excepcions a aquests marcs teòrics (Emma Goldman, Max Stirner, Friedrich Nietzsche, etc.). Aquest tipus d'apropament mostra que més que estar reprimits pel poder, en som un producte, per tant adverteix a aquells que lluiten contra el poder (en la manera de dominació) sobre com la seua resistència sovint és sobredeterminada pels efectes del poder. El postanarquisme argumenta també contra l'anarquisme primerenc que el capitalisme i l'estat no són els únics focus de dominació, i que s'han d'elaborar nous enfocaments que combaten les estructures de dominació en xarxa que caracteritzen la modernitat tardana.

Alguns punts comuns dins del postanarquisme són:

• La comprensió del subjecte com a efecte de les relacions discursives, la performativitat del desig o poder.
• El rebuig respecte a la hipòtesi repressiva i la reconceptualizació del poder.
• La desnaturalització del cos i la sexualitat (vegeu teoria queer).
• La metodologia i perspectiva de la genealogia.
• La desconstrucció de les oposicions binàries de la filosofia occidental.
• La desconstrucció dels rols de gènere amb el feminisme postestructuralista.
• La concepció de la teoria com una caixa d'eines.
• El rebuig a les institucions estatals i al capital com a captures del comú i la singularitat.