Sabeus

Per la secta religiosa dels sabeus al Kurdistan Iraquià, vegeu sabeus (religió)

Els sabeus (àrab: السبأيون, as-saba’īyūn) foren un antic poble del sud d'Aràbia que parlava una llengua anomenada llengua sabea i vivia al que avui dia és el Iemen. En algun moment van establir una colònia a D'mt, lloc del nord d'Etiòpia i Eritrea i controlaven la ruta comercial de la mar Roja.^[1] El regne de Sheba (regne de Sabà) de la Bíblia i el poble dels sabeus són generalment identificats, si bé no hi la certesa que sigui així.^[1] El regne ocupava la zona de Marib i la franja de desert anomenada Sayhad pels geògrafs medievals (moderna Ramlat al-Sabatayn).

Els sabeus eren un poble sudaràbig vei dels mineus (al nord), dels hadramites (Hadramaut) a l'est i dels qatabans al sud. El seu gran èxit fou la construcció d'embassaments i d'un sistema de reg a base de rescloses, en un lloc on només plovia 15 dies una temporada i un mes i mig a l'altra i el riu fora d'aquest temps estava sempre sec. Van exercir el cultiu i el comerç de les espècies i les plantes aromàtiques, especialment encens i mirra.^[2] Les inscripcions que van deixar són nombroses especialment a Marib. Els treballs de regadiu encara es poden seguir per fotografia aèria. La seva hegemonia va durar uns mil anys almenys (de 750 aC a 250 aC).