Thangka

Un thangka, a vegades també escrit com a tangka, tangka o tanka (nepalès: ˈथान्का]; tibetà: ཐང་ཀ་; newar de Kathmandú: पौभा; literalment: cosa que es desenrotlla)^[1] és un estil de pintura sobre cotó o seda que en el budisme tibetà sol representar una deïtat budista, una escena o una mandala. Els thangka solen presentar-se sense marc i s'enrotllen quan no s'han d'exhibir, muntats en un suport de tela, a l'estil de les pintures en pergamí de la Xina, amb una coberta de seda a la part frontal. Amb totes aquestes cures els thangka poden durar força temps, però a causa de la seva delicada naturalesa s'han de desar en llocs secs perquè la humitat no malmeti la qualitat de la seda.

La majoria de thangka són relativament petits, de la mida d'un retrat mitja occidental, però alguns són extremadament grossos, amb diversos metres de llarg i ample. Aquests thanka de mides més grans solen usar-se per decorar les parets de monestirs durant curts períodes o com a part de festivitats religioses.

La majoria de thangka s'usen per a la meditació personal o l'ensenyament dels futurs monjos. Sovint presenten una deïtat central envoltada per altres figures en posicions simètriques; les escenes narratives són menys freqüents tot i que també existeixen.