Txakra

Un txakra^[1] (o cakra,^[2] del sànscrit चक्रं cakraṃ, en pali chakka, en tibetà khorlo, en malai cakera, "roda", "cercle", "vòrtex") és, segons l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga, un "nus d'energia" situat al cos humà que constitueix un centre de contacte i interacció entre el cos físic i el cos subtil. S'associen a uns plexes nerviosos i a glàndules endocrines.^[3]

Hi ha set txakres principals i incomptables de menors. Els canals o camins per on flueix l'energia vital, kundalini o prana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenen nadis.^[4]

La menció més antiga dels txakres es troba als Upanixads tardans (que inclouen, específicament, l'Upanishad Brama i l'Upanishad Yogatattva). Aquests models vèdics van ser adaptats pel budisme tibetà com la teoria vajrayana i la teoria dels txakres en el xactisme tàntric.