Back قوس مركب Arabic Композитен лък Bulgarian Gwareg kompoz Breton Kompositbogen German Composite bow English Arco compuesto Spanish کمان ترکیبی Persian Arc composite French קשת מורכבת HE Busur komposit ID
 El mestre Heon Kim disparant un arc compost coreà actual  | |
| Tipus | arc |
|---|---|
Un arc compost està fet de diferents materials laminats, normalment units a pressió.[1] Materials especialment resistents a la compressió, com les canyes, banyes o la fusta de teix són utilitzats a la cara interna de l'arc (la que assenyala el tirador), mentre que en la cara externa es fan anar materials molt resistents a la tensió, com tendons, seda o fusta de pacaner.
Els arcs huns i magiars eren fets de banya i tendons, i com la major part dels arcs compostos anteriors al segle xx les capes estaven enganxades amb cola animal feta a partir de pells, o amb bufetes de peix. Eren arcs recorbats, cosa que els conferia una potència enorme en una mida petita. Alguns podien arribar a generar 160 lliures, comparat amb les 80-180 de l'arc llarg europeu, que era el doble de gran.[2]
L'arc compost va ser molt utilitzat pels arquers a cavall mongols i d'altres pobles nòmades asiàtics.[3] De fet, formaven la major part de l'horda mongola. També l'arc coreà és un arc compost.
L'arc llarg anglès estava format per fusta externa i interna de teix. Les capes de la primera resistien la compressió i les segones la tensió, convertint-lo en un poderós ressort natural.[4]
Els arcs compostos moderns usen fusta laminada, plàstic i fibra de vidre, i els canvis de temperatura i humitat quasi no els afecten de forma perceptible.[5]
Mongols, seljúcides i arquers a cavall parts feren servir estratègies basades en un atac fort i una retirada. Els parts fins i tot podien disparar asseguts a cavall, mirant enrere, d'aquí ve el nom "tir part".[6][7][8] Els mongols, finalment, feren servir molts tipus diferents de fletxes.[9]
El terme arc compost també s'utilitza per referir-se als moderns arcs de politges.[10]
- ↑ Loades, M.; Dennis, P. The Composite Bow. Bloomsbury Publishing, 2016, p. 5. ISBN 978-1-4728-2162-1 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Reinhardt, H. Hank Reinhardt's The Book of Swords. Baen Publishing Enterprises, 2009, p. 235. ISBN 978-1-61824-733-9 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Henry, D.O.; Knecht, H. Projectile Technology. Springer US, 2013, p. 215. ISBN 978-1-4899-1851-2 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Henty, G.A.. At Agincourt: A Tale of the White Hoods of Paris. Fireship Press, 2011, p. 317. ISBN 978-1-61179-111-2 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Smallman, R.E.; Bishop, R.J.. Modern Physical Metallurgy and Materials Engineering. Elsevier Science, 1999, p. 412. ISBN 978-0-08-051199-3 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Berytus: Archaeological Studies. American University of Beirut., 1934, p. 1-PA18 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Milton, J.; Jerram, C.S.. Paradise regained, a poem, ed. with intr. and notes by C.S. Jerram, 1877, p. 134 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Lewis, D.L.. El crisol de Dios: el Islám y la construcción de Europa (570-1215) (en castellà). Paidós, 2009, p. 38. ISBN 978-84-493-2233-4 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Buell, P.D.. The A to Z of the Mongol World Empire. Scarecrow Press, 2010, p. 114. ISBN 978-1-4617-2036-2 [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Feito, J.M.P.; Vivas, A.I.N.; López, D.D.; Linares, V.O.; Macías, L.P.; Morilla, R.G.; Martín, B.L.; Padero, M.A.P.; Linares, I.O.. Sesiones de Educación Física: 16 y 17 años (en castellà). Pila Teleña, 2019, p. 181. ISBN 978-84-95353-25-2 [Consulta: 18 febrer 2022].