Back Atena Afrikaans Athene ALS Atena AN أثينا (أسطورة) Arabic اثينا (ميثولوجيا) ARZ এথেনা Assamese Atenea AST Afina (mifologiya) Azerbaijani آفینا-میفولوژی یا AZB Athena BAR
  | |
| Tipus | deessa deïtat grega déu olímpic |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Odissea, Ilíada, Les suplicants i Hades |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | deïtat de la guerra, deïtat de les arts, deïtat de la saviesa i deïtat de l'artesania |
| Residència | Olimp |
| Naixement | Olimp |
| Família | |
| Mare | Metis i Còrife |
| Pare | Zeus |
| Fills | coribants i Higiea |
| Altres | |
| Part de | divinitat olímpica |
| Domini | saviesa, guerra, teixidura, terrissa i agricultura |
| Símbol | Athena statue at Elis (en)  i Athena statue at Olympia (en) |
| Equivalent | Minerva i Pal·les Atenea |
Atena (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las,[nota 1][1][2][3] és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra. A més a més, va exercir també de deessa protectora de la ciutat d'Atenes, ciutat de la qual probablement va rebre el seu nom i que hostatja el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes —centre de culte a aquesta deessa en l'Antiguitat.[4][5]
Des del seu origen com a deessa palatina egea, Atena va estar estretament associada amb la ciutat i de fet és la divinitat tutelar d'Atenes.[4] Dos dels seus epítets grecs van ser Polias i Polioukhos (ambdós derivats de polis, «ciutat estat») i els seus temples se situaven habitualment sobre l'acròpoli fortificada a la part central de la ciutat.[6] Altres ciutadelles de diversos nuclis d'Esparta, Mègara i Argos també tenien temples que lloaven Atena.[7] Es tracta d'una de les sis deesses principals del Panteó grec, que més tard va ser sincretitzada amb la deessa Minerva per la mitologia romana.[8] Els principals símbols que se li associen són el mussol d'Atena, l'olivera, la serp i el gorgoneu.[9] En l'art, es representa generalment amb un casc mentre sosté una llança.
Com a patrona de l'artesania, del teixit i alhora dels ferrers i dels vaixells, Atena també era coneguda amb l'epítet Ergáne.[10] Aquesta també és una vessant de deessa guerrera,[10] de la qual hom pensa que va liderar soldats de batalla encarnada en el mite d'Atena Pròmacos. El seu principal festival a Atenes van ser les Panatenees, celebrades durant el mes d'Hecatombeó —pertanyent a mitjans d'estiu— i que van esdevenir la celebració més important del calendari àtic.[11]
Des del Renaixement, Atena s'ha convertit en un símbol internacional de la saviesa, les arts i l'aprenentatge clàssic. Artistes occidentals i al·legoristes de diverses etapes històriques l'han emprat sovint com a símbol de la llibertat i de la democràcia.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
- ↑ D'acord amb la mitologia grega, Pal·les fou un epítet d'Atena, tan usual entre els grecs com entre els romans. Sembla que el seu significat original era el de «donzella», en al·lusió a la virginitat de la deessa.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Burkert, 1895, p. 139.
- ↑ Parramon i Blasco, 2010.
- ↑ Hurwit, 1999, p. 15.
- ↑ Schmitt, P «Athena Apatouria et la ceinture. Les aspects féminins des apatouries à Athènes» (en francès). Annales: Economies, Societies, Civilisations. Thames and Hudson [Londres], 2000, pàg. 1059–1073.
- ↑ Deacy, 2001.
- ↑ Thompson, 1895, p. 46.
- ↑ 10,0 10,1 Clua Serena, 2010, p. 66-67.
- ↑ Camps i Gaset, Montserrat. Les festes gregues (
PDF) (Tesi). Barcelona: Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, 1985, p. 349 [Consulta: 8 abril 2021].
