August Wilhelm von Hofmann

August Wilhelm von Hofmann

(1890)
Biografia
Naixement	8 abril 1818 Giessen
Mort	5 maig 1892 (74 anys) Berlín
Sepultura	cementiri de Dorotheenstadt
Dades personals
Formació	Universitat de Göttingen Universitat de Giessen
Director de tesi	Justus von Liebig
Activitat
Camp de treball	Química
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Bonn Royal School of Mines Universitat Frederic Guillem de Berlín
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1887–) Royal Society (1851–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1847–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Alumnes	Tōichirō Nakahama (en)
Obra
Estudiant doctoral	Wilhelm Traube, Karl von Auwers, Richard Abegg i Max Le Blanc
Família
Fills	Albert von Hofmann
Premis (1888)  ennoblement (en) (1881)  Medalla Albert (1875)  Premi Càtedra Faraday (1875)  Medalla Copley (1870)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1854)  Medalla de la Royal Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de la Royal Society

August Wilhelm von Hofmann (Gießen, 8 d'abril de 1818 – Berlín, 5 de maig de 1892) va ser un químic alemany. Després de realitzar la tesi doctoral amb Justus von Liebig a la Universitat de Giessen, Hofmann es va convertir en el primer director del Royal College of Chemistry a Londres l’any 1845, en aquells moments Hofmann era Privatdozent a Bonn, i amb certes reserves acceptà la plaça. El 1865 va tornar a Alemanya i va acceptar un lloc a la Universitat de Berlín com a professor i investigador. Després del seu retorn va ser cofundador de la Societat Química Alemanya (Deutsche Chemische Gesellschaft zu Berlin) (1867).^[1] Tant a Londres com a Berlín, Hofmann recrea l'estil d’ensenyament al laboratori creat per Liebig a Giessen, promocionant una escola de química centrada en la química orgànica experimental i les seves aplicacions industrials.^[2]

Va fer importants contribucions a la química orgànica. La seva investigació sobre l'anilina va ajudar a establir les bases de la indústria dels colorants basats en l'anilina. Les seves primeres investigacions sobre el quitrà d'hulla van establir les bases dels mètodes pràctics del seu alumne Charles Mansfield per extreure el benzè i el toluè i convertir-los en nitrocompostos i amines. Hofmann va preparar tres etilamines i compostos de tetraetilamoni i va establir la seva relació estructural amb l'amoníac. Els seus descobriments van incloure el formaldehid, l'hidrazobencè, els isonitrils, i l’alcohol al·lílic.^[1] El seu nom s'associa amb el voltàmetre de Hofmann i un conjunt de processos que va investigar com ara la transposició de Hofmann, la transposició de Hofmann-Martius, l'eliminació de Hofmann, i la reacció de Hofmann-Löffler.

Entre els diversos guardons que Hofmann va rebre cal destacar la Royal Medal (1854), la Medalla Copley (1875) i la Medalla Albert (1881).^[2]