Back Schlacht bei Caldiero (1796) German Battle of Caldiero (1796) English Bataille de Caldiero (1796) French Battaglia di Caldiero (1796) Italian კალდიეროს ბრძოლა (1796) Georgian
| Primera Coalició Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 12 novembre 1796 | ||
| Lloc | Caldiero (Itàlia) | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria austríaca | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Itàlia - Verdun – Valmy – Jemappes – 1a Mainz – Arlon (1793) – Morlautern – Toló – Wissembourg – 1a Arlon (1794) – 2a Arlon (1794) – Vosges – 1a Dego – Gènova – Groix – Quiberon – Hyères – 2a Mainz – Loano – Montenotte – 23 de juny del 1795 - Millesimo – 2a Dego – Mondovì – Fombio – Lodi – Borghetto – Màntua – Lonato – Castiglione – Neresheim – Amberg – Würzburg – Rovereto – 1a Bassano – 2a Bassano – Calliano – Caldiero – Arcole – Rivoli – Neuwied – Camperdown – Geisberg | |
Flandes | |
Neerwinden – Famars – Hondschoote – Wattignies – Villers-en-Cauchies – Tourcoing – Tournay – Fleurus – Luxemburg – Sprimont | |
Illes Britàniques | |
La batalla de Caldiero fou un enfrontament armat que tingué lloc el 12 de novembre de 1796, entre un exèrcit austríac dirigit per Jozsef Alvinczi i un exèrcit de la Primera República Francesa sota el comandament de Napoleó Bonaparte. La batalla tingué lloc al voltant de les poblacions de Caldiero i Colognola, a uns 15 km a l'est de Verona. Els francesos van assaltar les posicions austríaques, que inicialment estaven ocupades per l'avantguarda del príncep Friedrich Franz Xaver de Hohenzollern-Hechingen. Els defensors es van mantenir ferms fins que van arribar reforços cap a la tarda i van repel·lir els francesos. Això va marcar una de les poques derotes de Bonaparte, les forces del qual es van retirar a Verona aquella nit, després d'haver patit més pèrdues que els seus adversaris.
L'acció es va produir durant la Guerra de la Primera Coalició, que formava part de les Guerres Revolucionàries Franceses, i va ser part del tercer esforç austríac per trencar el setge de Màntua. Dues forces austríaques convergiren cap a Màntua, un exèrcit principal des de l'est i un cos independent des del nord. Ambdues forces van gaudir d'uns quants èxits inicials, refusant les forces franceses que se'ls oposaven. Quan l'exèrcit principal va assolir una posició que amenaçava Verona, Bonaparte va ordenar que les divisions d'André Masséna i Pierre Augereau ataquessin. La forta resistència austríaca i el mal temps van contribuir a la derrota francesa. Bonaparte aviat es va embarcar en una nova estratègia que va acabar amb una derrota austríaca en la Batalla del pont d'Arcole uns dies més tard.