Batalla de Stalingrad

Infotaula de conflicte militarBatalla de Stalingrad
Segona Guerra Mundial

Soldats soviètics esperant un atac alemany
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
EpònimVolgograd Modifica el valor a Wikidata
Data23 d'agost de 1942 a 2 de febrer del 1943
(5 mesos, una setmana i 3 dies)
Coordenades48° 42′ 00″ N, 44° 31′ 00″ E / 48.7°N,44.516666666667°E / 48.7; 44.516666666667
LlocStalingrad, Unió Soviètica
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuVolgograd Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria decisiva soviètica
FrontFront Oriental de la Segona Guerra Mundial
Bàndols
Alemanya Nazi Alemanya Nazi
Regne d'Itàlia Itàlia
Hongria Regne d'Hongria
Romania Romania
Croàcia Croàcia
Unió Soviètica Unió Soviètica
Comandants
Alemanya nazi Friedrich PaulusBandera blanca
Alemanya nazi Erich von Manstein
Alemanya nazi Hermann Hoth
Romania Petre Dumitrescu
Romania C. Constantinescu
Itàlia Italo Gariboldi
Hongria Gusztav Jany
Croàcia Viktor Pavičić
Unió Soviètica Vassili Txuikov
Unió Soviètica A. Vassilevski
Unió Soviètica Gueorgui Júkov
Unió Soviètica S. Timoixenko
Unió Soviètica K. Rokossovski
Unió Soviètica Rodion Malinovski
Unió Soviètica Andrei Ieriómenko
Unió Soviètica Nikolai Vóronov
Unió Soviètica Nikita Khrusxov
Unió Soviètica Nikolai Vatutin
Forces
Alemanya nazi Grup d'Exèrcits B: Inicial:
270.000 homes
3.000 peces d'artilleria
500 tancs
600 avions, 1.600 a mitjans de setembre (Luftflotte 4)[Note 1][1]
En el moment de la contraofensiva soviètica:
~ 1.000.000 homes:
(400.000 alemanys,
235.000 italians,
200.000 romanesos,
200.000 hongaresos,
5.000 croates)
10.250 peces d'artilleria
500 tancs
732 (402 operatius) avions[2][3]
Unió Soviètica Front de Stalingrad

Unió Soviètica Front del Don[Note 2]

Unió Soviètica Front Sud-oest[Note 3]
Inicial:
187.000 homes
2.200 peces d'artilleria
400 tancs
300 avions[1]
En el moment de la contraofensiva soviètica: 1.143.500 homes
13.451 peces d'artilleria
894 tancs[4]
1.115[5] avions
Baixes
740.000 morts i ferits
110.000 presoners de guerra
900 avions (incloent 274 transports i 165 bombarders emprats com a transports)
1,500 tancs
6,000 peces d'artilleria[1]
478.741 morts i desapareguts
650.878 ferits i malalts
40.000 civils morts
4.341 tancs
15.728 peces d'artilleria
2.769 avions de combat[6]
Cronologia

La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943,[7][8][9][10] i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. És considerada una de les batalles més sagnants en la història de la guerra, amb les majors estimacions de baixes combinades, sumant gairebé dos milions. Les grans pèrdues causades sobre l'exèrcit alemany la va convertir en un significatiu punt d'inflexió de tota la guerra.[11] Després de la batalla de Stalingrad, les tropes alemanyes ja no recuperaren la seva força inicial, i ja no aconseguiren cap més victòria estratègica a l'est.[12]

L'ofensiva alemanya per capturar Stalingrad s'inicià a final d'estiu de 1942, amb el suport d'un intens bombardeig per part de la Luftwaffe, que reduí gran part de la ciutat a runes. L'ofensiva alemanya es convertí en una lluita edifici per edifici; i malgrat controlar gairebé tota la ciutat en diversos moments, la Wehrmacht no va ser capaç d'expulsar els darrers defensors soviètics situats a la riba oest del riu Volga.

El 19 de novembre de 1942, l'Exèrcit Roig llançà l'operació Urà, un atac dirigit contra les forces romaneses i hongareses, més febles, que protegien els flancs del Sisè Exèrcit alemany.[13] Després de ferotges combats, els flancs es col·lapsaren i el Sisè Exèrcit quedà aïllat i encerclat dins de Stalingrad. A mesura que queia l'hivern rus, el Sisè Exèrcit s'afeblí ràpidament a causa del fred, la fam i els continus atacs soviètics. L'ambigüitat del comandament conjuntament amb la creença de Hitler en la seva voluntat de lluitar fins al final condemnà els alemanys. A més, el fracàs de les tropes alemanyes de l'exterior en trencar el setge, conjuntament amb el fracàs de la Luftwaffe en portar subministraments per l'aire, comportaren el col·lapse final. A inicis de febrer de 1943, la resistència de l'Eix a Stalingrad havia acabat i els elements que quedaven del Sisè Exèrcit o bé estaven rendint-se o estaven sent destruïdes.[14]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Note» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Note"/> corresponent.

  1. 1,0 1,1 1,2 Bergström (2007)
  2. hayward, p. 225
  3. Bergstrom, p. 87
  4. Glantz (1995). p. 134
  5. hayward98, p.225
  6. Гриф секретности снят: Потери Вооружённых Сил СССР в войнах, боевых действиях и военных конфликтах: Стат. исслед. / Г. Ф. Кривошеев, В. М. Андроников, П. Д. Буриков. — М.: Воениздат, 1993. С. 178—182, 369—370. ISBN 5-203-01400-0
  7. McDougal Littell, (2006)
  8. Roberts (2006: 143)
  9. Biesinger (2006: 699): "On August 23, 1942, the Germans began their attack."
  10. «Battle of Stalingrad». A: Encyclopædia Britannica. «By the end of August, … Gen. Friedrich Paulus, with 330,000 of the German Army's finest troops… approached Stalingrad. On August 23 a German spearhead penetrated the city's northern suburbs, and the Luftwaffe rained incendiary bombs that destroyed most of the city's wooden housing.» 
  11. Taylor (1998) Vol IV, p. 142
  12. Bellamy, (2007)
  13. Beevor (1998: 239)
  14. Shirer (1990)

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne