Biocombustible

Un agrocombustible o biocombustible és el terme amb el qual es denomina a qualsevol tipus de combustible obtingut de biomassa (sobretot vegetals i altres éssers vius que fixen l'energia del sol mitjançant fotosíntesi) o dels seus residus, com per exemple la fracció orgànica de deixalles, els quals són tractats per obtenir un agregat d'alt poder calorífic.^[1] El seu ús és controvertit, ja que presenta problemes de sostenibilitat i capacitat de càrrega sense disminuir la contaminació atmosfèrica que presenten altres tipus de combustibles, com per exemple els fòssils, ni considerar-se a efectes pràctics fonts d'energia renovable.

Alguns bioetanols i biodièsels, per exemple, poden substituir totalment o parcialment alguns combustibles fòssils tradicionals al transport. Tanmateix aquests tenen una Taxa de Retorn Energètic (TRE) inferior a 1 o molt propera a ell, cosa que significa que el balanç energètic és zero o negatiu: cal més energia per a produir-lo que la que s'obté de la seva combustió.^[2] Com a referència, el carbó a les centrals tèrmiques actualment té una TRE de 9 (era de 80 als anys 40), l'energia hidroelèctrica una de més d'11 i el petroli als 40 en tenia una de 100, és a dir que per a obtenir cent calories de petroli hom havia d'invertir una sola en la seva obtenció i tractament.^[3][4]

Cal destacar que no són combustibles sostenibles ni els conreus que requereixen es renoven prou ràpidament respecte a la demanda per a poder ser considerats, tècnicament, com a energies renovables. Presenten els mateixos problemes d'efecte hivernacle que els combustibles fòssils, i alguns contaminen més. Presenten un problema greu d'ocupació del sòl, amb conseqüències que van de la desforestació a la manca d'aliments i de primeres matèries per a l'abric o per a medicaments. Algunes explotacions es fan amb agricultura extensiva en indrets on les persones que hi treballen moren de fam perquè no hi ha cultius d'aliments ni tenen prou diners ni l'estructura necessària per a importar-los.