Bismut

Per a altres significats, vegeu «Bismut natiu».

Bismut
83Bi
plom ← bismut → poloni Sb ↑ Bi ↓ Uup Taula periòdica
Aspecte
Argentat brillant Cristalls de bismut i un cub d'1 cm³ Línies espectrals del bismut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Bismut, Bi, 83
Categoria d'elements	Metalls del bloc p
Grup, període, bloc	15, 6, p
Pes atòmic estàndard	208,98040(1)
Configuració electrònica	[Xe] 4f¹⁴ 5d¹⁰ 6s² 6p³ 2, 8, 18, 32, 18, 5
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	9,78 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	10,05 g·cm−3
Punt de fusió	544,7 K, 271,5 °C
Punt d'ebullició	1.837 K, 1.564 °C
Entalpia de fusió	11,30 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	151 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	25,52 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 941 1.041 1.165 1.325 1.538 1.835
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	5, 4, 3, 2, 1 (òxid àcid feble)
Electronegativitat	2,02 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 703 kJ·mol−1
	2a: 1.610 kJ·mol−1
	3a: 2.466 kJ·mol−1
Radi atòmic	156 pm
Radi covalent	148±4 pm
Radi de Van der Waals	207 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Romboèdrica[1]
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 1,29 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	7,97 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 13,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 1.790 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	32 GPa
Mòdul de cisallament	12 GPa
Mòdul de compressibilitat	31 GPa
Coeficient de Poisson	0,33
Duresa de Mohs	2,25
Duresa de Brinell	94,2 MPa
Nombre CAS	7440-69-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del bismut
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 207Bi sin 31,55 a β+ 2,399 207Pb 208Bi sin 3,68×10⁵ a β+ 2,880 208Pb 209Bi 100% 1,9×1019 a α 3,137 205Tl 210Bi traça 5,012 d β− 1,426 210Po α 5,982 206Tl 210mBi sin 3,04×10⁶ a TI 0,271 210Bi α 6,253 206Tl

El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83. Es tracta d'un metall del bloc p. Les seves propietats químiques són semblants a les de l'arsènic i l'antimoni, els dos elements que el precedeixen en el grup 15 (pnicurs). Es pot trobar en forma elemental a la natura i els seus sulfurs i òxids tenen una gran importància comercial.

És pesant, fàcil de trencar i blanc cristal·lí. S'obté com un subproducte refinat del coure (Cu), plom (Pb) i estany (Sn). És el metall amb el major diamagnetisme i, després del mercuri, és el metall amb menys conductivitat tèrmica. Mostra una radioactivitat extremament feble.

Existeix en la natura com a metall lliure i en minerals. Els principals dipòsits estan a Sud-amèrica, però als Estats Units s'obté principalment com a subproducte del refinat dels minerals de coure i plom. Fou un dels 10 primers metalls a descobrir-se. Va tenir un paper molt destacat durant els anys de la Segona Guerra Mundial, ja que va ser un material clau per les investigacions de la bomba atòmica, i utilitzat per a soldadures, aliatges fusibles i va servir també com a remei de certes malalties sexuals i digestives com també per a curar cremades ocasionades per les bombes.

L'element lliure té una densitat que és el 86% de la del plom. És un metall trencadís amb un color blanc platejat quan està acabat de produir, però sovint es veu en l'aire amb un tint de color rosa a causa de l'oxidació de la superfície. L'òxid que aquest element té a la superfície creix de manera desproporcionada, i hi ha més gruix a les vores que a l'interior, i per aquest motiu presenta una varietat de colors tan diferents que va des del blau fins al groc.

S'utilitza en alguns aliatges i alguns dels seus compostos s'utilitzen com cosmètics i en aplicacions farmacèutiques. Degut a l'alta toxicitat del plom, l'ús d'aliatges amb bismut com substitut del plom ha fet que aquest element tingui una creixent importància comercial.

Quan és sòlid flota sobre el seu estat líquid per tenir una menor densitat en l'estat sòlid. Aquesta característica és compartida amb l'aigua, el gal·li, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici

Alguns minerals que contenen bismut són la galenobismutita: PbBi₂S₄ o la bismutinita.