Bolet

Bolet
Amanita muscaria
Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d'aquests organismes.

Els bolets són heteròtrofs, ja que per a nodrir-se i tenir energia necessiten d'altres organismes. Això inclou una nutrició sapròfita o una micorriza amb una planta.[1] Solen créixer en la humitat que els proporciona l'ombra dels arbres, però també en qualsevol ambient humit i amb poca llum. Algunes espècies són comestibles i unes altres són verinoses, i fins i tot existeixen diverses amb efectes psicotròpics. S'han descrit més de 14.000 espècies de bolets.[1]

A les Balears i a part del País Valencià, s'usa de forma popular el mot esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per a designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza sovint per al Lactarius piperatus, o per a la Russula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets. A Menorca, s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per a designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme pebràs (pronunciat "pabràs") també es fa servir per a molts bolets (especialment als Russulae), si bé el nom popular de pebrassos fa referència més sovint, en el cas de Mallorca i Eivissa, als rovellons (Lactarius sanguifluus). A Catalunya, es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis. A la comarca de la Llitera el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és pixagós, i és rovelló (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

Segons el lloc es parla d'anar a buscar, caçar, cercar, aplegar, collir o mirar bolets.

  1. 1,0 1,1 Miles PG, Chang ST (2004). Mushrooms: Cultivation, Nutritional Value, Medicinal Effect, and Environmental Impact. Boca Raton, Florida: CRC Press. ISBN 978-0-8493-1043-0

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne