Back براين ويلسون Arabic براين ويلسون ARZ برایان ویلسون AZB Brian Wilson Czech Brian Wilson Danish Brian Wilson German Μπράιαν Γουίλσον Greek Brian Wilson English Brian Wilson Esperanto Brian Wilson Spanish
 Wilson en una actuació a Anglaterra el 2009 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Brian Douglas Wilson  20 juny 1942 (82 anys)Inglewood (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | El Camino College Hawthorne High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, compositor, productor |
| Activitat | 1961–present |
| Membre de | |
| Gènere | Música surf, rock, pop |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu, teclats, baix, acordió, sintetitzador |
| Segell discogràfic | Capitol/EMI, Sire/Reprise/Warner Bros., Brother/Reprise/Warner Bros., Giant/Warner Bros., Caribou/CBS, Nonesuch/Elektra, Walt Disney |
| Artistes relacionats | American Spring, The Beach Boys, California Music, the Honeys, Stephen Kalinich, Kenny & the Cadets, Jan and Dean, Andy Paley, Van Dyke Parks, Joe Thomas, Don Was, The Wilsons, Wondermints, Gary Usher |
| Família | |
| Cònjuge | Marilyn Wilson (1964–1979) Melinda Ledbetter (en) (1995–2024), mort |
| Fills | Carnie Wilson (  Marilyn Wilson)Wendy Wilson ( Marilyn Wilson) |
| Pares | Murry Wilson i Audree Wilson |
| Germans | Dennis Wilson i Carl Wilson |
| Parents | Mike Love (cosí germà) Stan Love (cosí germà) Kevin Love (nebot segon) |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | brianwilson.com |
                  | |
Brian Douglas Wilson (Inglewood, Califòrnia, 20 de juny de 1942) és un músic, cantant, compositor i productor musical nord-americà. Se'l coneix sobretot per haver estat el líder i cofundador dels Beach Boys. Des de 1962, Wilson va ser l'autor o coautor de més de dues dotzenes d'èxits amb el grup.[1] Gràcies a la seva audaç manera de compondre i arranjar cançons, així com el seu domini de les tècniques de gravació, tant la crítica com els altres músics el reconeixen com una de les forces creatives més innovadores i influents de la música pop.[2][3]
A mitjans de la dècada dels 60, Wilson va compondre, escriure i produir Pet Sounds, que es considera un dels discos més importants de tots els temps.[2] El que havia de ser la continuació de Pet Sounds, Smile, es va cancel·lar per motius diversos, entre ells el deteriorament de la salut mental de Wilson. En patir múltiples crisis nervioses, les contribucions de Wilson als Beach Boys van anar disminuint, i el seu comportament erràtic va provocar tensions amb el grup. Després d'anys de tractament i recuperació, va començar a actuar i a gravar amb regularitat com a solista, aconseguint entrar al Rock and Roll Hall of Fame i guanyant premis Grammy per Brian Wilson Presents Smile i The Smile Sessions. Durant la gira commemorativa del cinquantenari dels Beach Boys, Wilson va tornar breument a gravar i tocar amb el grup. Continua sent soci de l'empresa que gestiona els drets dels Beach Boys, Brother Records.
Wilson està reconegut com a gran innovador com a productor musical,[4] i com a inspirador principal del So Califòrnia.[5] Segons el crític Erik Davis, "No sols va escriure la banda sonora dels primers 60, també va desencadenar un art popular delicat i joiós, únic en la història de la música, i va presagiar la dolçor tan fonamental en el pop de Califòrnia dels anys 70."[6] The A.V. Club va escriure que Wilson era una de les "rates d'estudi de gravació ... que va marcar com podia i havia de sonar la música a l'època del flower power: alhora somia-truites i enyorat."[7] Als 21 anys va aconseguir tenir llibertat total per a produir els seus propis discos amb completa autonomia creativa, i va desencadenar una explosió de productors californians amb els mateixos gustos, substituint Nova York com a centre de les gravacions pop,[8] i convertint-se en el primer productor de rock que utilitzava l'estudi de gravació com a instrument.[9]
El 2008, la revista Rolling Stone va publicar una llista dels "100 cantants més grans de tots els temps", que deixava Wilson al número 52.[10] El 2012, l'NME el posava al número 8 a la llista dels "50 productors més grans de tots els temps", explicant que "pocs s'adonen de la influència seminal que van tenir les tècniques d'estudi de Brian Wilson a mitjans dels anys 60".[3] De tant en tant, ha fet d'actor i de doblador, i ha aparegut en programes de televisió, pel·lícules i vídeos musicals d'altres artistes. La seva vida s'explica a la pel·lícula de 2014 Love & Mercy.
- ↑ Badman, 2004, p. 34–150.
- ↑ 2,0 2,1 Murray, Amanda. «The Beach Boys – Pet Sounds (staff review)». Sputnikmusic, 07-08-2005. [Consulta: 30 octubre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «The 50 Greatest Producers Ever» p. 5. Tracy Cheesman, 2012. [Consulta: 6 juliol 2013].
- ↑ Moorefield, 2010, p. 16.
- ↑ Howard, 2004, p. 50–51, 57.
- ↑ Davis, Erik «Look! Listen! Vibrate! SMILE! The Apollonian Shimmer of the Beach Boys». LA Weekly, 09-11-1990 [Consulta: 14 gener 2014]. Arxivat 4 de desembre 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-04. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ «Sunshine Pop». The A.V. Club, 07-04-2011.
- ↑ Howard, 2004, p. 54.
- ↑ Cogan i Clark, 2003, p. 33.
- ↑ «The 100 Greatest Singers of All Time». 1060 p. 52. Jann Wenner, novembre 2008. [Consulta: 26 desembre 2013].