Californi

Californi
98Cf
berkeli ← californi → einsteini Dy ↑ Cf ↓ (Upn) Taula periòdica
Aspecte
Argentat Línies espectrals del californi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Californi, Cf, 98
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(251)[1]
Configuració electrònica	[Rn] 5f¹⁰ 7s²[2] 2, 8, 18, 32, 28, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	15,1[1] g·cm−3
Punt de fusió	1.173 K, 900[1] °C
Punt d'ebullició	(estimació) 1.743[3] K, 1.470 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 3, 4[4]
Electronegativitat	1,3[5] (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 608[6] kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Duresa de Mohs	3–4[7]
Nombre CAS	7440-71-3[1]
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del californi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 248Cf sin 333,5 d α (100%) 6,369 244Cm FE (2,9×10−3%) 0,0029 – 249Cf traça 351 a α (100%) 6,295 245Cm SF (5,0×10−7%) 4,4×10−7 – 250Cf traça 13,08 a α (99,92%) 6,129 246Cm SF (0,08%) 0,077 – 251Cf traça 898 a α 6,172 247Cm 252Cf traça 2,645 a α (96,91%) 6,217 248Cm SF (3,09%) – – 253Cf traça 17,81 d β− (99,69%) 0,29 253Es α (0,31%) 6,126 249Cm 254Cf sin 60,5 d SF (99,69%) – – α (0,31%) 5,930 250Cm Referències dels isòtops[8][9]

El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98. Fou creat per primer cop a la Universitat de Califòrnia a Berkeley l'any 1950 bombardejant curi amb partícules alfa (ions d'heli-4). És un actínid metàl·lic i radioactiu, es tracta del sisè element transurànic que fou sintetitzat i té la segona massa atòmica més elevada de tots els elements que han estat produïts en quantitats prou grans per poder ser vists a ull nu (després de l'einsteini). Fou anomenat en honor de Califòrnia i la Universitat de Califòrnia. És l'element més pesant que es troba de manera natural a la Terra; els elements més pesants que el californi només poden ser produïts sintèticament.

Existeixen dues formes cristal·lines del californi sota una pressió normal: una per sobre dels 900 °C i l'altra per sota dels 900 °C. A més, n'existeix una tercera forma a alta pressió. L'element perd llustre lentament en aire a temperatura ambient. Els compostos del californi es denominen segons l'estat d'oxidació de l'element, dels quals el Cf (III) és el més habitual. L'isòtop més estable dels vint isòtops coneguts del californi és el californi-251, el qual té un període de semidesintegració de 898 anys. Aquesta breu semivida significa que l'element no es troba en quantitats significatives a l'escorça terrestre.^[a] El californi-252, d'una semivida d'uns 2,64 anys, és l'isòtop més comú que s'utilitza, i és produït al Laboratori Nacional d'Oak Ridge dels Estats Units i a l'Institut d'Investigació de Reactors Atòmics de Rússia.

El californi és un dels pocs elements transurànics que té aplicacions pràctiques. La majoria d'aquestes aplicacions aprofiten la propietat d'alguns isòtops del californi d'emetre neutrons. Per exemple, el californi pot ser utilitzat per ajudar a engegar reactors nuclears i es fa servir com a font de neutrons quan s'estudien materials amb difracció de neutrons i espectroscòpia de neutrons. També pot ser utilitzat en la síntesi nuclear d'elements de massa atòmica superior; l'oganessó (l'element 118) fou sintetitzat bombardejant àtoms de californi-249 amb ions de calci-48. L'ús del californi ha de tenir en compte els problemes radiològics i la capacitat de l'element per interrompre la producció de glòbuls vermells per bioacumulació en el teixit ossi.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.