Cardenal

Església catòlica apostòlica romana

Basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Història Jesús de Natzaret  • Els Dotze Apòstols església primitiva  • Història del Papat Concilis ecumènics  • Persecucions Constantí I  • Estats Pontificis Croades  • Cisma d'Orient Lluita de les Investidures  • Cisma d'Occident Reforma protestant  • Contrareforma Qüestió Romana  • Concili Vaticà I Concili Vaticà II  • Llista de papes de Roma L'Església a Catalunya

Organització i dret Santa Seu  • Cúria Pontifícia  • Ciutat del Vaticà  • Col·legi Cardenalici Dret canònic  • Codi de Dret Canònic Esglésies particulars sui juris (23): Llatina  • Orientals Esglésies particulars locals: Diòcesi  • Parròquia Ordes i congregacions  • Institut secular

Jerarquia Papa (Francesc) Cardenal  • Patriarca  • Arquebisbe  • Bisbe Prevere  • Diaca Laic i Vida consagrada

Teologia i doctrina Revelació  • Tradició  • Bíblia Cànon bíblic  • Catecisme  • Credo  • Moral Successió apostòlica  • Concili ecumènic Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant) Infabil·litat i Primacia Papals  • Església Deu Manaments  • Sermó de la muntanya Cos místic de Jesucrist  • Transsubstanciació Dogmes  • Gràcia  • Salvació  • Regne de Déu Sagraments  • Pecat original  • Virtut Maria, mare de Jesús  • Sant  • Comunió dels sants Doctor de l'Església  • Doctrina Social Apologètica  • Justificació  • Santedat  • Heretgia Crucifixió, Resurrecció i Ascensió de Jesús Assumpció de Maria  • oncepció  • Mariologia Purgatori  • Angelologia

Litúrgia, culte i espiritualitat          Pietat popular  • Devoció  • Any litúrgic Dulia  • Hiperdulia  • Latria Missa  • Eucaristia  • Litúrgia de les hores Ritus litúrgics llatins i orientals Mortificació  • Oracions  • Rosari  • Santificació Veneració d'imatges  • Via Crucis  • Relíquia

Formació cristiana Catecisme  • Evangelització  • Predicació Acció pastoral  • Missions

Altres tòpics Cristianisme  • Catolicisme  • Ecumenisme Controvèrsies  • Catolicisme tradicionalista Esglésies Catòliques Orientals

Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici,^[1] òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància,^[2] o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen. Entre aquestes tasques ordinàries hi ha el govern de determinades diòcesis, la gestió dels principals organismes de la Cúria Romana, l'administració de la Santa Seu i de la Ciutat del Vaticà.