Cordierita

Cordierita
Fórmula química	(Mg,Fe)₂Al₄Si₅O18
Epònim	Louis Cordier
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.CJ.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.06b
Dana	61.02.01.01 Grup de la cordierita
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic - bipiramidal; Grup espacial: C ccm
Hàbit cristal·lí	pseudo-hexagonal prismàtic, massiu
Estructura cristal·lina	a = 17,079 Å, b = 9,730 Å, c = 9,356 Å; Z = 4
Grup puntual	2/m 2/m 2/m ortoròmbica - bipiramidal
Grup espacial	space group Cccm (en)
Color	blau, blau fumat, lila blavós, verós, marró groguenc, gris, incolor, negre. D'incolor a marró clar en làmina prima.
Macles	habituals a {110}, {130}, simple, lamel·lars i cícliques
Exfoliació	visible a {100}, pobre en {001} i {010}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	7 a 7,5
Lluïssor	vítria o greixosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,57 a 2,66
Propietats òptiques	normalment (-), a vegades (+)
Índex de refracció	nα = 1,527 - 1,560 nβ = 1,532 - 1,574 nγ = 1,538 - 1,578 els índexs aungenten amb el contingut de ferro
Pleocroisme	X = groc clar, verd; Y = lila, blau-lila; Z = blau clar
Angle 2V	0-90°
Fusibilitat	a les vores
Característiques de diagnòstic	pot confondre's amb quars però poden diferenciar-se pel pleocroisme. Es diferencia del corindó per la diferència de dureses.
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Crd
Referències	[1][2][3][4]

La cordierita és un mineral de la classe dels silicats. És un ciclosilicat de ferro, magnesi i alumini, amb fórmula: (Mg,Fe)₂Al₄Si₅O₁₈ on poden haver-hi proporcions variables entre ferro i magnesi. Existeix una solució sòlida entre la cordierita rica en ferro (sekaninaïta) i la cordierita rica en magnesi. La indialita és el seu polimorf d'alta temperatura, la qual és isoestructural amb el beril.^[3]