David Brewster

David Brewster

Biografia
Naixement	11 desembre 1781 Jedburgh (Escòcia)
Mort	10 febrer 1868 (86 anys) Melrose (Escòcia) (Escòcia)
Sepultura	Abadia de Melrose
Dades personals
Formació	Universitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treball	Botànica, física, matemàtiques i astronomia
Lloc de treball	Edimburg
Ocupació	botànic, filòsof, inventor, escriptor, professor d'universitat, astrònom, físic, matemàtic, enginyer civil, biògraf
Ocupador	Universitat de St Andrews
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1860–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Fellow of the Society of Antiquaries of Scotland (en) American Antiquarian Society Reial Societat d'Edimburg Académie nationale de médecine Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia d'Irlanda Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Royal Society
Alumnes	Isaac Newton
Influències	Isaac Newton
Obra
Obres destacables Visor estereoscòpic Brewster
Abrev. botànica	Brewster
Família
Cònjuge	Jane Kirke Pernell (en) Juliet Macpherson (en)
Fills	Constance Marion Brewster (en)  ( ) David Brewster Macpherson (en)  ( Juliet Macpherson (en) ) Margaret Maria Gordon (en)  ( Juliet Macpherson (en) )
Pares	James Brewster (en)   i Margaret Key (en)
Premis (1830)  Medalla de la Royal Society (1829)  Medalla Keith (1818)  Medalla Rumford (1816)  Grand prix des sciences mathématiques (1815)  Medalla Copley  Membre de la Royal Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Knight Bachelor

David Brewster (11 de desembre de 1781 - 10 de febrer de 1868),^[1] va ser un científic, naturalista escocès, inventor i escriptor. Va realitzar recerques en el camp de l'òptica (polarització de la llum, doble refracció, etc.). Va inventar el calidoscopi,^[2] la lupa Coddington^[3] i va perfeccionar l'estereoscopi donant lloc al conegut com a visor estereoscòpic Brewster.^[4] Les seves recerques sobre la polarització de la llum li van valer la Medalla Copley en 1815. Brewster també va ser el primer Director a la Universitat de Saint Andrews del 1837 al 1859 i més endavant va treballar com a director a la Universitat d'Edimburg del 1859 al 1868.