Back Smrt v Benátkách (opera) Czech Death in Venice German Death in Venice (opera) English Muerte en Venecia (ópera) Spanish Kuolema Venetsiassa (ooppera) Finnish Death in Venice French Halál Velencében (opera) Hungarian Morte a Venezia (opera) Italian Morte em Veneza (ópera) Portuguese Death in Venice (opera) SIMPLE
 Thomas Eakins (1844-1916), The swimming hole, 1885. | |
| Títol original | Death in Venice |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Benjamin Britten |
| Llibretista | Myfanwy Piper |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès |
| Basat en | novel·la homònima de Thomas Mann. (Thomas Mann ) |
| Creació | 1971 - 1973 |
| Data de publicació | segle XX |
| Parts | dos |
| Lloc de la narració | Múnic, Venècia i Lido de Venècia |
| Personatges | A guide (en)  , Boatman (en) , Elderly fop (en) , English clerk (en) , German mother (en) , Glassmaker (en) , Tadzio's two daughters (en) , Hotel barber (en) , Hotel manager (en) , Hotel porter (en) , Hotel waiter (en) , Lace seller (en) , Leader of the players (en) , Newspaper seller (en) , Nurse-governess (en) , Old gondolier (en) , Russian father (en) , Russian mother (en) , Strawberry seller (en) , Strolling player (en) , The Polish mother (en) , Traveller (en) , Voice of Apollo (en) , Voice of Dionysus (en) , Gustav von Aschenbach (en) , Tadzio (en) i Jaschiu (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 16 de juny de 1973 |
| Escenari | Snape Maltings, |
| Intèrpret | Steuart Bedford |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 13 de maig de 2008 (estrena a Espanya)
|
 | |
Mort a Venècia (en anglès: Death in Venice) és una òpera en dos actes de Benjamin Britten i la darrera que va compondre. El llibret en anglès va ser obra de Myfanwy Piper, basat en la novel·la La mort a Venècia, de Thomas Mann. Va ser estrenada a Snape Maltings, prop d'Aldeburgh (Anglaterra) el 16 de juny de 1973.
L'austera partitura compta amb obsessives atmosferes sonores de la 'Venècia ambigua'. El noi Tadzio és retratat com un atleta apol·loni, amb un acompanyament de percussió amb sonoritats semblants a les del gamelan. La música de l'òpera és precisa, directa i corprenedora.
Durant molts anys, Britten havia considerat la novel·la com a base d'una òpera. Va començar a treballar-hi al setembre de 1970, fent els primers contactes amb Piper i amb Golo Mann, fill de l'escriptor. Arran dels acords entre la Warner Brothers i els hereus de Thomas Mann per a la producció de la pel·lícula Mort a Venècia, de Luchino Visconti, l'any 1971, se li va aconsellar a Britten que no la veiera.[1] Segons Colin Graham, director de la primera producció de l'òpera, alguns col·legues del compositor que havien vist la pel·lícula, hi van trobar la relació entre Tadzio i Aschenbach "massa sentimental i lasciva"; això va contribuir al fet que Tadzio i la seua família i amics foren retratats com ballarins muts.[2]
Durant l'ona de neopuritanisme nel marc de la llei Secció 28, 2A, iniciada per Margaret Thatcher el 1989, l'execució de l'obra va ser prohibida a festivals escolars, per causa del seu contingut homosexual.[3]
- ↑ Strode, Rosamund "A 'Death in Venice chronicle" a Benjamin Britten: Death in Venice. (Cambridge opera handbooks), Donald Mitchell, ed. Cambridge University Press, 1987.
- ↑ Graham, Colin "The first production" a Benjamin Britten: Death in Venice. (Cambridge opera handbooks), Donald Mitchell, ed. Cambridge University Press, 1987.
- ↑ «"Benjamin Britten's final opera, 'Death in Venice', has been banned for school-children in a dispute about its homosexual content.» en The Sunday Times, 21 de maig de 1989