Dharma

Dharma (en alfabet devanagari धर्म dhárma, en pali dhamma, "llei natural" o "realitat" en sànscrit) és una noció bàsica del pensament indi que té diverses accepcions. Literalment es pot traduir per "establert" o "ferm", figurativament com "sustentador", "suport" (en el cas de deïtats) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec ethos, "norma fixa", "estatut", "llei". La noció ja és fonamental en el vedisme i vers el segle vii aC, el Codi de Manu la imposa com a clau de l'harmonia còsmica així com a regla del ritual (tant de la litúrgia com de la moral individual) i de l'organització social (fundant el sistema de castes o varna). Així, el conjunt de pràctiques i creences del que a Occident es coneix com a hinduisme, és anomenat pels seus practicants sanatan Dharma, "l'eterna doctrina".[1]

La paraula prové d'una arrel indoiraniana dhar ‘ajustar, suportar, sostenir', connectada amb el llatí frēnum (‘regna per a cavall, fre'), l'antic alt germà tarni latens (‘ocult, retirat'), i en l'antiga església eslava drъžǫ, drъžati (‘sostenir, posseir').[2] S'ha suggerit, encara que no és clar, la identitat etimològica entre dharma i el llatí firmus (d'on prové el català "ferm"). L'erudit anglès del segle xix, Monier-Williams, proposa les traduccions (en el camp espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós'.[2] Se sol utilitzar com a sinònim de "doctrina".

  1. L'Inde, número especial (3) de L'esprit des civilisations de Le Point, juliol-agost 2008, París
  2. 2,0 2,1 Sánchez, Gerardo. Espiritualismo (en castellà). Gerardo Sanchez, 2010, p.166-167. ISBN 1452889252. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne