Ducat de Bar

Ducat de Bar

Localització
Capital	Bar-le-Duc
Dades històriques
Creació	1033
Dissolució	1766

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic. El comtat es va formar el segle X per obra de Frederic de les Ardenes, germà d'Adalberó, bisbe de Metz. El 1354 l'emperador germànic Carles IV, va transformar el comtat de Bar en ducat. El comte Robert, gendre del rei de França Joan II el Bo, va esdevenir així el primer duc de Bar.

El 1419, el duc Renat I es va casar amb Isabel de Lorena, filla i hereva del duc Carles II de Lorena. Pel Tractat de Foug, es va acordar que els seus descendents regnarien sobre els dos ducats, però que cadascun dels dos ducats guardaria la seva independència. El 1483, el ducat fou amputat de les senyories de Châtel-sur-Moselle i Bainville en benefici del domini de la corona de França. Des d'aleshores el ducat de Lorena i el ducat de Bar tingueren una història comuna: els ducs de Lorena ho eren també de Bar; d'aquí prové l'expressió ‘Ducats de Lorena’ (que sobreentén ‘i de Bar’). Els ducats de Lorena i de Bar van ser annexats per França el 1766, a la mort d'Estanislau Leszczynski, darrer duc de Lorena i de Bar (que els posseïa de manera vitalícia). L'última emperadriu d'Àustria, Zita de Borbó-Parma, va portar durant el seu llarg exili (1918-1989) el títol de duquessa de Bar i és amb aquest títol, inscrit en el seu passaport, que va poder tornar a Àustria per a una curta visita el 1982. El seu fill, l'arxiduc Otó d'Habsburg-Lorena, porta igualment aquest títol; el seu pare li va dir, en el seu llit de mort: «No oblidis mai Lorena».