Embassament de Yesa

Embassament de Yesa
Dades
Tipus	Presa de gravetat
Obertura	1985
Ús	regadiu i aigua potable
Característiques
Alçada	76,5 m
Longitud	398 m
Volum	480 m³
Cabal	3.060 m³/s (sobreeixidor) 210,5 m³/s (canal de desguàs)
Altitud	coronament de presa:  490 m cota de fonamentació:  413 m
Sobreeixidor	1
Canal de desguàs	2
Embassament
Nom	Embassament de Yesa
Altitud	488 m
Longitud	10 km
Amplada	2,5 km
Superfície	2.089 ha
Afluent	Riu Aragó
Efluent	Riu Aragó
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Volum	446 hm³
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Esa (Navarra)
42° 36′ 56″ N, 1° 10′ 59″ O / 42.61544°N,1.18314°O / 42.61544; -1.18314

L'Embassament de Yesa és un embassament situat entre el Pirineu aragonès i la Comunitat Foral de Navarra en la població de Yesa. Aquest embassament es forma amb el repressament del riu Aragó. Està situat al nord-oest de la província aragonesa de Saragossa i en nord-est de la Comunitat Foral de Navarra. En la seva major part inunda terres de l'anomenada Canal de Berdún, en la comarca aragonesa de la Jacetania desenvolupant-se en els termes municipals de Sigüés, Ruestra, Escó i Tiermas.^[1] És conegut amb el nom de Mar dels Pirineus i es troba a l'entrada dels mateixos. És la major superfície navegable de Navarra i d'ell naix el Canal de Bardenas que transvasa aigua fins a la zona de la Ribera al sud de Navarra i rega les Bardenas Reales i la comarca saragossana de Cinco Villas. Les seves aigües també tenen com a finalitat l'abastament i la generació elèctrica.

Té una capacitat de 444,86 hm³ (també se sol donar la xifra de 488,10 hm³^[1]), assolint les següents cotes: mínima 435,00 m; coronació, 490,00 m; sobreeeixidor hidràulic, 482,61 m i cota de màxima embassament normal (N.M.N) de 488,61 m. La longitud de la cola de l'embassament és de 10 km amb amplituds que varien entre 1 i els 2,5 km. Ocupa una superfície de 1.900 hectàrees.^[1]

S'inaugurà el 1960 i provocà l'abandonament d'alguns pobles: Ruesta, Tiermas i Escó amb una població afectada de més de 1.500 persones. Col·lateralment, per l'expropiació i plantació de pi per a evitar la colmatització de l'embassament, es van veure afectades aigües amunt els pobles de Larrosa, Villanovilla, Bescós de Garcipollera, Bergosa, Acín de Garcipollera i Yosa de Garcipollera en la Vall de la Garcipollera, pertanyent avui dia al terme municipal de Jaca i Cenarbe en Villanúa. S'innundaren 2.408 hectarees de terres de cultiu, de les quals 1.000 eren de molt bona qualitat agrícola.

Per una altra part, les aigües de l'Aragó transvasades pel canal de Bardenas fins a la comarca de Cinco Villas i de las Bardenas Reales han propiciat la creació d'unes 75.000 ha. de regadiu que demanden un cabal mitjà anual de 467 hm³ d'aigua, moltes de les quals procedeixen dels pobles desallotjats a l'inundar-se la zona del Canal de Berdún. Tal és el cas de El Bayo, al qual hagueren d'emigrar moltes famílies de Tiermas.