Escandi

Escandi
21Sc
calci ← escandi → titani - ↑ Sc ↓ Y Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Escandi sòlid Línies espectrals de l'escandi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Escandi, Sc, 21
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	3, 4, d
Pes atòmic estàndard	44,955912(6)
Configuració electrònica	[Ar] 3d1 4s2 2, 8, 9, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	2,985 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	2,80 g·cm−3
Punt de fusió	1.814 K, 1.541 °C
Punt d'ebullició	3.109 K, 2.836 °C
Entalpia de fusió	14,1 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	332,7 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	25,52 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.645 1.804 (2.006) (2.266) (2.613) (3.101)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2[1], 1[2] (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,36 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 633,1 kJ·mol−1
	2a: 1.235,0 kJ·mol−1
	3a: 2.388,6 kJ·mol−1
Radi atòmic	162 pm
Radi covalent	170±7 pm
Radi de Van der Waals	211 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(t. a.) (α, poli) calc. 562 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	15,8 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t. a.) (α, poli) 10,2 µm/(m·K)
Mòdul d'elasticitat	74,4 GPa
Mòdul de cisallament	29,1 GPa
Mòdul de compressibilitat	56,6 GPa
Coeficient de Poisson	0,279
Duresa de Brinell	750 MPa
Nombre CAS	7440-20-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'escandi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 44mSc sin 58,61 h IT 0,2709 44Sc γ 1,0 1,1 1,1 44Sc ε - 44Ca 45Sc 100% 45Sc és estable amb 24 neutrons 46Sc sin 83,79 d β− 0,3569 46Ti γ 0,889 1,120 - 47Sc sin 3,3492 d β− 0,44, 0,60 47Ti γ 0,159 - 48Sc sin 43,67 h β− 0,661 48Ti γ 0,9 1,3 1,0 -

L'escandi és l'element químic de símbol Sc i nombre atòmic 21. Es tracta d'un element del bloc d, metàl·lic i de color blanc argentat que tradicionalment ha estat inclòs en el grup de les terres rares, juntament amb l'itri i els lantànids.^[3] Fou descobert el 1879 mitjançant l'anàlisi espectral de l'euxenita i la gadolinita, un parell de minerals d'Escandinàvia.

Es troba en la major part dels dipòsits de terres rares i compostos de l'urani, però no hi ha gaire mines dedicades a la seva extracció.

És un metall de transició del grup 3 de la taula periòdica, ubicat al 4t període. El químic rus Dmitri Mendeléiev en predigué l'existència i les propietats deu anys abans de ser descobert. El seu nom deriva d'Escandinàvia i fou descobert el 1879 pel químic suec Lars Fredrik Nilson. S'empra a l'electròlit de les piles de combustible d'òxids sòlids (SOFC), en aliatges d'alumini per millorar les propietats d'aquest metall i en la producció de llum làser.