Escola Shangqing

Temes sobre
Taoisme
Teories Dao (Tao) De (Te) Wuji Taijí Yin i Yang Wu wei Ziran xianren Wuxing Qi
Pràctica Tres Tresors Meditació taoista Dieta taoista Neidan Pràctiques sexuals taoistes
Textos Yijing Daodejing Zhuangzi Lie Zi Daozang
Deïtats Hongjun Laozu Tres Purs Guan Yu Vuit immortals Emperador Groc Li Hong Xiwangmu Emperador de Jade Altres deïtats
Personatges Laozi Zhuangzi Zhang Daoling Zhang Jue Ge Hong Chen Tuan
Escoles Huang–Lao Taiping dao Wudoumi Tianshi Xuanxue Shangqing Lingbao Mestres Celestials del Nord Chongxuan Quanzhen Zhengyi Wuliu Taoisme Yao
Llocs sagrats Temple taoista Dongtian Penglai Shan
Organitzacions Associació taoista xinesa Mestre celestial Daoshi

L'Escola Shangqing (上清) o Puresa suprema és un corrent taoista que es va desenvolupar sota la Dinastia Jin (265-420). Va créixer en el si de l'aristocràcia sobre la base dels Mestres Celestials, de l'antiga tradició mística del Sud de la Xina i de la tradició alquímica de Ge Hong. La seva primera matriarca fou Wei Huacun, però Tao Hongjing, que va vertebrar la teoria i la pràctica i refundà el cànon, és considerat, com el seu veritable fundador. El seu prestigi ha contribuït a l'auge del corrent des de la fi del segle V que es coneix amb el nom de la muntanya sobre la qual es trobava la seva ermita, Maoshan.^[1] Situada sobre el territori del municipi de Jurong, al Jiangsu, no lluny de Nanquín, el mont Mao ha quedat fins avui com la seu principal de l'escola.^[2]

Les pràctiques de Shangqing són essencialment individuals a diferència de les dels Mestres Celestials o de l'escola Lingbao; negligeixen els rituals col·lectius i els talismans exorcistes. Opten per l'alquímia per arribar a la immortalitat (xianren), mitjançant la meditació, la visualització, l'èxtasi, les tècniques de respiració i la gimnàstica daoyin. La recitació del cànon, de naturalesa sagrada, juga igualment un paper important. Inicialment, incorporaren membres que provenien de la classe social alta. Shangqing és l'escola taoista dominant sota la Dinastia Tang i la seva influència es troba també a la literatura. La seva importància comença a disminuir a partir de la segona meitat de la dinastia Song del Nord. Sota la Dinastia Yuan evoluciona, especialitzant-se en els rituals i els talismans –reanomenats per la seva potència com s'observa en el mite del jiangshi– i amplien la base d'incorporació de nous membres. Accepten l'aliança Zhengyi. Al segle XXI, l'art de Maoshan designa una màgia de vegades sulfurosa, molt allunyada de l'esperit original del corrent, i sobretot és practicada al sud de la Xina o en les diàspores que arribaren al sud-est d'Àsia.^[3] El seu text de referència principal és el Verdader llibre de la gran gruta de la puresa suprema.^[4][5]