Estats croats

Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291. Els quatre estats eren: el comtat d'Edessa (1098-1150), el Principat d'Antioquia (1098-1268), el comtat de Trípoli (1102-1289) i el Regne de Jerusalem (1099-1291). Aquest últim abastava parts de l'actual Israel, Cisjordània, Gaza i Transjordània, mentre que els altres estats ocupaven el litoral del Llevant.

La conquesta dels territoris va tenir lloc el 1098, quan els croats van arribar a Jerusalem a través de Síria. Baldwin de Boulogne va succeir el líder ortodox d'Edessa després d'un cop d'estat i Bohemon de Tàrent es va apoderar d'Antioquia. El 1099, Jerusalem va ser capturada i poc després Trípoli també.

La pèrdua dels territoris va començar amb la caiguda d'Edessa a mans d'un noble turc l'any 1144, mentre que la resta de regnes van perdurar fins ben entrat el segle xiii, quan van acabar sent absorbits pels mamelucs. Antioquia va ser la primera a caure el 1268, seguida de Trípoli el 1289. El Regne de Jerusalem i la resta de territoris que quedaven van caure després de la pèrdua d'Acre el 1291 i els supervivents que hi quedaeven van fugir a Xipre.

Outremer ('ultramar' en francès) és un sinònim per a referir-se a aquests estats, ja que hi va emigrar molta població del nord de França que parlava llengües d'oïl, a l'època anomenats francs.