Filosofia del segle XX

La filosofia del segle XX inclou els corrents de pensament del segle xx. Està caracteritzada per accentuar els trets de la filosofia del segle XIX anterior (la filosofia apareix a totes les branques del coneixement al mateix temps que cedeix part de les seves preguntes tradicionals als diferents camps de la ciència i una progressiva professionalització dels filòsofs, lligats a la universitat) i l'aparició de nous problemes sorgits de la història contemporània i els avenços tècnics. El seu estudi sol adoptar dos enfocaments diferenciats: el geogràfic o el de disciplina filosòfica (l'adoptat en aquest article).

La divisió geogràfica agrupa els pensadors en tres grans grups, si bé hi ha figures híbrides i d'altres inclassificables, donada l'enorme varietat d'escoles existents. El primer grup el forma la filosofia analítica, pertanyent al món anglosaxó.^[1] Presta molta atenció a la lògica i al llenguatge com a mitjans per aclarir i analitzar -d'aquí el seu nom- els problemes filosòfics. El segon grup es denomina la filosofia continental i agrupa la resta de filòsofs occidentals. Rebutgen el cientisme i donen gran importància al context sociocultural, que explica per què es donen determinats problemes o interrogants,^[2] que són sempre interpretables. Un tercer grup el formarien tots els estudiosos de la filosofia oriental, que segueix una cronologia i uns plantejaments diferents a l'occidental.