Back فرانسيس غالتون Arabic فرانسيس جالتون ARZ فرانسیس قالتون AZB Фрэнсіс Гальтан Byelorussian Френсис Галтън Bulgarian Francis Galton Czech Френсис Гальтон CV Francis Galton Danish Francis Galton German Francis Galton English
Sir Francis Galton (Sparbrook, Birmingham, 16 de febrer del 1822 – Haslemere, Surrey, 17 de gener del 1911),[1] FRS, va ser un estadístic victorià, progressista, polímat, sociòleg, psicòleg, antropòleg, eugenista, explorador, geògraf, inventor, meteoròleg.[2][3]
Galton va publicar més de 340 articles i llibres. També va crear el concepte estadístic de correlació i va estendre l'ús de la regressió sobre a la mitjana. Va ser el primer a aplicar mètodes estadístics per a l'estudi de les diferències humanes i l'herència de la intel·ligència, i va introduir l'ús de qüestionaris i enquestes per recollir dades sobre les comunitats humanes, que necessitava per a obres genealògiques i biogràfiques i pels seus estudis antropomètrics.
La seva formació fou autodidacta. Rebutjà la teoria biològica de la pangènesi. En matemàtica, destacà per establir o ampliar els conceptes estadístics de la línia de regressió, distribució normal i la correlació. No va ocupar cap càtedra universitaria i moltes de les seves investigacions les va fer pel seu compte. Va rebre el reconeixement a la seva tasca als 87 anys quan va ser nomenat "Sir". Hom nomenà el gènere de flors Galtonia en honor seu.
Va ser un pioner en l'eugenèsia, encunyant el terme[4] i la frase "innat o adquirit"[5] El seu llibre “Hereditary Genius” (1869) va ser el primer intent científic social per estudiar el geni i la grandesa.[6]
Com a investigador de la ment humana, que va fundar la psicometria (la ciència del mesurament de les facultats mentals) i la psicologia diferencial. Va idear un mètode de classificació de les empremtes dactilars que van resultar útils en la ciència forense. També va dur a terme la investigació sobre el poder de l'oració, concloent que no en tenia cap, ja que els seus efectes sobre la longevitat dels que pregaven eren nuls.[7] Va estendre la seva recerca sobre els principis científics de diversos fenòmens fins i tot al mètode òptim per fer te.[8]
Com iniciador de la meteorologia científica, va crear el primer mapa del temps, va proposar una teoria dels anticiclons, i va ser el primer a establir un registre complet dels fenòmens climàtics de curt termini a escala europea.[9] També va inventar el xiulet de Galton per provar la capacitat auditiva diferencial.[10]
Cosí de Charles Darwin, va aplicar els seus coneixements a diversos camps, en especial a l'estudi de l'ésser humà i les seves diferències individuals.
En psicologia als darrers anys del segle xix a Europa, hi havia dos tradicions metodològiques; la experimental i la correlacional. Francis Galton pertany a la tradició correlacional que consisteix en registrar el comportament dels individus i d'altres variables (personals o entorn sociocultural) per veure com varien conjuntament. Aquestes correlacions ens indiquen una associació empírica i real de les variables, ens diu si son causals o que poden compartir causes comunes. Aquesta disciplina a diferencia de la experimental s'ocupa de les diferències individuals (la intel·ligència, els trets de personalitat, les motivacions, etc.).
El 1901, juntament amb Karl Pearson i Walter Weldon van fundar la revista científica Biometrika.[2]
El 1908, li fou atorgada la medalla Darwin-Wallace de la Societat Linneana de Londres.
- ↑ Asimov, Isaac. «Galton, Francis». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 329. ISBN 8429270043.
- ↑ 2,0 2,1 «Francis Galton».
- ↑ «Francis Galton». Arxivat de l'original el 2019-11-16. [Consulta: 23 octubre 2015].
- ↑ Galton, F. Inquiries into Human Faculty and Its Development. Londres: Macmillan & Co., 1883.
- ↑ Galton, F «On men of science, their nature and their nurture». Proceedings of the Royal Institution of Great Britain, 7, 1874, pàg. 227-236.
- ↑ Galton, F. Hereditary Genius. Londres: Macmillan & Co., 1869.
- ↑ «Francis Galton.” Statistical Inquiries into the Efficacy of Prayer”, (1872). Amb notes a altres dels seus treballs». Abelard.org. [Consulta: 26 octubre 2015].
- ↑ Galton, F. (2010) Bibliobazar LLC Publicat a amazon.com. The Art of Travel. Londres: John Murray, 1855. ISBN 978-1770450400.
- ↑ «Francis Galton (1822–1911)». Eric Weisstein's World of Scientific Biography. [Consulta: 26 octubre 2015].
- ↑ Galton, F. Inquiries into Human Faculty and Its Development. Londres: Macmillan & Co., 1883.