Back Hoender Afrikaans Haushuhn ALS ዶሮ Amharic Gallus gallus domesticus AN Henn ANG دجاج Arabic فرخه ARZ কুকুৰা Assamese Gallus gallus domesticus AST Pakahakwan ATJ
Gallus gallus domesticus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Font de | pit de pollastre, carn de pollastre i ou de gallina |
| Període | |
Recent
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Gallus |
| Subespècie | Gallus gallus domesticus Linnaeus, 1758[1] |
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.[2] Probablement deriva del gall de Bankiva, que és considerada l'espècie salvatge que originà l'actual gall domèstic.[3] És un dels animals domèstics més comuns i estesos, amb més de 24.000 milions d'exemplars al món en data de 2003.[4] Els galls són l'espècie d'ocell més nombrosa del món.
Les proves recents demostren que la domesticació del gall ja havia començat fa més de 10.000 anys al Vietnam;[5] fins aquest descobriment, el saber convencional deia que el gall havia estat domesticat a l'Índia.[5] Des de l'Índia, el gall domèstic arribà a Pèrsia. Del regne persianitzat de Lídia a l'oest de l'Àsia Menor, els galls domèstics foren importats a Grècia, possiblement no abans del segle v aC.[6] S'han conegut galls a Egipte des de temps de la XVIII Dinastia. Segons les cròniques de Tuthmosis III, «l'ocell que pon ous cada dia» arribà a Egipte com un tribut de la terra entre Síria i Shinar, és a dir, Babilònia.[7]
Els galls són considerats omnívors; en estat lliure graten el terra constantment buscant llavors, insectes o animals més grossos, com alguns rèptils o ratolins joves.
El gall és un ocell de corral criat per la seva carn (i pels seus ous en el cas de la femella, la gallina). La gallina es distingeix del mascle perquè és més petita de mida, té la cresta més curta i no té esperons. Es poden classificar les diferents races de gallines en espècies salvatges i espècies domèstiques. Té una esperança de vida d'entre cinc i deu anys.
- ↑ Usha Vashist, Aline Duarte Falqueto, Danilo Lustrino, Victor Menezes Tunholi Vinícius Menezes Tunholi-Alves, Marcos Antônio José dos Santos, Marta D'Agosto, Carlos Luiz Massarda i Jairo Pinheiro «Hepatic profile of Gallus gallus Linnaeus, 1758 experimentally infected by Plasmodium juxtanucleare Versiani & Gomes, 1941» (abstract) (en anglès). Veterinary Parasitology, 2010. DOI: 10.1016/j.vetpar.2010.10.031.
- ↑ «pollastre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Gall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Firefly Encyclopedia of Birds, Ed. Perrins, Christopher. Buffalo (Nova York): Firefly Books, Ltd., 2003. (en anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Sherman, David M.. Tending Animals in the Global Village (en anglès). edició il·lustrada. Blackwell Publishing, 2002, p. 46. ISBN 0-683-18051-7.
- ↑ Maguelonne Toussaint-Samat, (Anthea Bell, translator) The History of Food, Ch. 11 "The History of Poultry", edició revisada. 2009, p. 306.
- ↑ Howard Carter, "An Ostracon Depicting a Red Jungle-Fowl (The Earliest Known Drawing of the Domestic Cock)" The Journal of Egyptian Archaeology, 9.1/2 (April 1923), p. 1-4.