Gihad

Aquest article fa referència al precepte religiós musulmà. Per a les organitzacions militants vegeu Gihad Islàmic i Gihad Islàmic palestí

El gihad^[1][2][3][4] o jihad^[5][6] (de l'àrab جهاد, jihād, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb جهد, jahada, ‘esforçar-se’^[7]) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans. Una persona dedicada al gihad és un mujàhid o mujahidí. El mot gihad apareix sovint a l'Alcorà,^[8][9] sovint en la frase feta jahada fī sabīlⁱ Allāh, «lluitar per Déu», literalment «esforçar-se en el camí de Déu».^[7][10][11]

No tots els musulmans i erudits estan d'acord en la seva definició. Dins del context de la llei islàmica clàssica, es refereix a la lluita contra aquells que no creuen en el déu de l'islam i no reconeixen la submissió als musulmans,^[12] significat que sovint es tradueix com a «guerra santa»,^[13][14][15] tot i que aquest terme és objecte de controvèrsia.^[16] Segons el Dictionary of Islam^[17] i l'historiador i arabista Bernard Lewis, en la gran majoria dels casos el gihad té un significat militar.^[18] Javed Ghamidi afirma que no hi ha consens entre els erudits islàmics sobre si el concepte de gihad inclou sempre la lluita armada contra malfactors.^[19] Se suposa generalment que l'ordre d'una guerra general només podia ser donada pel califa, però els musulmans que no reconeixien l'autoritat espiritual del califat (que a més està vacant des de 1923), com els musulmans que no són sunnites i els estats que no reconeixien cap califat ni que fos nominalment sempre tenien la vista posada en els seus propis governants per a la proclamació d'un gihad. No ha estat, de fet, una guerra universal pels musulmans sobre els no creients des de principis del califat. En aquest sentit a vegades alguns han proclamat el gihad autointitulant-se a ells mateixos com a mahdís, per exemple, el sudanès Muhàmmad Àhmad el 1882.^[20]

Altres han donat a la paraula significats més amplis. Molts observadors, tant musulmans^[21] com no musulmans,^[22] parlen de dos significats del gihad: una lluita espiritual interior o «gihad major» i una lluita física exterior contra els enemics de l'islam, el «gihad menor»,^[17][23] que pot prendre una forma violenta o no violenta.^[24]

El gihad és un deure religiós important per als musulmans. Una minoria entre els erudits sunnites de vegades es refereixen a aquest deure com el sisè pilar de l'islam, tot i que no ocupa tal estatus oficial.^[25] Al xiisme imamita, però, el gihad és una de les deu pràctiques de la religió.^[26]