Back Джузэппэ Гарибальди ADY Giuseppe Garibaldi Afrikaans Giuseppe Garibaldi ALS Giuseppe Garibaldi AN جوزيبي غاريبالدي Arabic جوزيبى جاريبالدى ARZ Giuseppe Garibaldi AST Giuseppe Garibaldi AVK Giuseppe Garibaldi Aymara Cüzeppe Qaribaldi Azerbaijani
.jpg)
Giuseppe Maria[5] Garibaldi (Niça, 4 de juliol de 1807 – Caprera, 2 de juny de 1882) va ser un general, patriota, líder, escriptor, mariner i polític italià. Figura important del Risorgimento, va ser una de les figures històriques més celebrades de la seva època. També és conegut com l'"heroi dels dos mons" per les seves gestes militars realitzades tant a Europa com a Amèrica del Sud.
Considerat per la historiografia i en la cultura de masses del segle xx el principal heroi nacional italià,[6][7] va començar els seus viatges per tot el món com a oficial de vaixells mercants i després es va convertir en un capità de llarg servei. La seva empresa més coneguda va ser la victoriosa expedició dels Mil que va portar a l'annexió del Regne de les Dues Sicílies al naixent Regne d'Itàlia, un episodi central en el procés d'unificació de la nova nació. Francmaçó de 33è grau de l'antic i acceptat ritu escocès, partidari de l'entrada de les dones a la maçoneria[8] (tant fins a iniciar la seva filla Teresita),[9] també va ocupar breument el càrrec de Gran Mestre del Gran Orient d'Itàlia; notòriament republicà i anticlerical, va ser autor de nombrosos escrits, principalment de memòries i de política, però també va publicar novel·les i poemes.[10]
- ↑ «Com es pot veure, Garibaldi madurà un fort anticlericalisme, per quan no fos ateu, sinó que era profundament religiós, i un cop iniciat a la maçoneria, "apassionadament creient en el seu Ens deístic"» a Garibaldi: cultura e ideali Atti del LXIII congresso di storia del Risorgimento italiano (a cura di Stefania Bonanni). Roma, Istituto per la storia del Risorgimento italiano, 2008, p.511
- ↑ Citat a Revue de deux mondes del 15 marzo a l'1 de maig de 1861; citat a Maxime Du Camp, La spedizione delle due Sicilie, Cappelli, Bologna, 1963 (ed. original Bourdilliat, París, 1861), pp. 374-375.
- ↑ «L’ateisme, l'espiritisme, el deisme, un vague cristianisme liberal» (a Massimo Introvigne, Risorgimento e massoneria: camicie rosse & grembiulini, Avvenire, 29 ottobre 2010)
- ↑ «...Garibaldi va escriure del seu propi puny com a professió "agricultor" al dietari de la Cambra de Diputats» (a La Civiltà cattolica, Volum 5; Volum 9, 1875 p.602)
- ↑ El nom transcrit el 1807 al certificat de baptisme va ser registrat en francès com a Joseph-Marie Garibaldi (Estratto dell'atto di nascita, p.14 Arxivat 2016-04-08 a Wayback Machine.). El comtat de Niça formava part del ducat de Savoia, posteriorment el Regne de Sardenya, des de l'edat mitjana fins al 1797 (a Michele Ruggiero, Storia del Piemonte, Piemonte in Bancarella, Torí 1979), després, durant el període napoleònic, fou una província annexa a l'imperi francès i, finalment, va ser reintegrada al Regne de Sardenya el 1814 (La storia delle province liguri Arxivat 2010-02-11 a Wayback Machine.) set anys després del naixement de Garibaldi, que era de cultura i llengua italiana com ho era la seva família d'origen.
- ↑ AA.VV.. La fabrique des héros. Maison des Sciences de l'Homme. ISBN 2-7351-0819-8.
- ↑ «La scuola per i 150 anni dell'Unità I protagonisti: Garibald». Arxivat de l'original el 2014-10-27. [Consulta: 5 març 2024].
- ↑ Giuseppe Garibaldi, Documento autografo, Archivi del Grande Oriente d'Italia, in Emanuela Locci, Storia della Massoneria femminile: dalle corporazioni medievali alla Obbedienze, BastogiLibri, 2017, ISBN 9788894894080.
- ↑ Emanuela Locci. Storia della Massoneria femminile: dalle corporazioni medievali alla Obbedienze. BastogiLibri.
- ↑ D'Alfonso «Garibaldi: il lessico infiammato». Treccani. Arxivat de l'original el 2014-10-28 [Consulta: 5 març 2024].