Back Guillermina Motta i Cardona German Guillermina Motta Spanish Guillermina Motta Basque گیرمینا موتا MZN
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1942  (82 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, compositora, actriu |
| Membre de | |
| Instrument | Veu |
Premis | |
    | |
Guillermina Motta i Cardona (Barcelona, 26 de febrer de 1942) és cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio i també ha fet d'actriu al cinema.
Participà plenament en el moviment de la Nova Cançó. El 1964 entrà als Setze Jutges[1] i publicà el primer single. L'any següent enregistrà Recital Guillermina Motta, que obtingué el Gran Premi del Disc Català. Gran coneixedora i amant de la cançó francesa: Jacques Brel, Barbara, Georges Brassens, Anne Sylvestre, Serge Reggiani, ha conreat tant l'àmbit intimista, en discs com Visca l'amor! (1968), amb textos de poetes catalans de totes les èpoques, o l'estil més frívol, acostant-se al cabaret, com el disc de cuplets Remena, nena (1970) o Tango (1972), un treball conjunt amb Enric Barbat. A través d'Oriol Bohigas va entrar en contacte amb la Gauche Divine,[2] dels qui seria una de les muses.[1] Ha fet d'actriu de teatre amb una versió de L'auca del senyor Esteve a Madrid, en cinema Topical Spanish i Los viajes escolares[2] i per la televisió va fer la sèrie Les Guillermines del rei Salomó.[3]
A Vota Motta (1977) o Les guillermines del rei Salomó (1981) col·labora Joan Manuel Serrat tant en alguns temes com en la producció dels discos.
Es va retirar dels escenaris en 2002, i no accepta guardons o reconeixements d'entitats culturals ni institucions polítiques.[2] El 2007 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinció arribava massa tard.
En els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de música a la ràdio catalana, com ara Al cap dels anys, Afectes molt especials, o Segons la lluna a Catalunya Ràdio.
- ↑ 1,0 1,1 Vilarnau, Joaquim. «Guillermina Motta, la primera cantautora». Enderrock, 03-03-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vilarnau, Joaquim. «Guillermina Motta: «Vaig anar un dia a casa de Delfí Abella i vaig passar l'examen dels jutges»». Enderrock, 08-04-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ «Guillermina Motta» (en castellà). El Pais, 09-10-1980. [Consulta: 10 novembre 2021].