Back Hadih ACE Hadit Afrikaans Hadith ALS ሀዲስ Amharic الحديث النبوي Arabic حديث نبوى ARZ হাদিছ Assamese Ḥadiz AST Hədis Azerbaijani حدیث AZB

Hadit

Un manuscrit dels escrits legals islàmics d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879

Un hadit[a] (de l'àrab حديث, ḥadīṯ, plural احاديث, aḥādīṯ, literalment ‘narració’[5]) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors. En altres paraules, els ḥadīth són informes sobre el que Mahoma va dir i va fer.[6]

Alguns han anomenat els hadits com "la columna vertebral" de la civilització islàmica,[7] i per a molts l'autoritat dels hadits constitueixen el fonament del manual d'orientació religiosa i moral coneguda com la Sunna, que ocupa el segon lloc només per darrere de l'⁣Alcorà[8] (que els musulmans consideren que és la paraula de Déu revelada a Mahoma). La majoria dels musulmans creuen que l'autoritat bíblica per als hadits prové de l'Alcorà, que demana als musulmans emular Mahoma i obeir els seus judicis (en versos com 24:54, 33:21).

Tot i que el nombre de versos relacionats amb la llei a l'Alcorà és petit, molts consideren que els hadits serveixen per interpretar-ho tot, des dels detalls de les obligacions religioses (com ara Ghusl o Wudu, les ablucions[9] per a la pregària salat), fins a les formes correctes de les salutacions[10] i la importància de la benevolència amb els esclaus.[11] Així, per a molts, la "gran part" de les regles de la Xaria (llei islàmica) es deriven dels hadits, més que de l'Alcorà.[12]

Hadit és la paraula àrab per referir-se a aspectes com la paraula, l'informe, el relat o la narració.[13][14][15]:471 A diferència de l'Alcorà, no tots els musulmans creuen que els hadits, o almenys que tots els hadits, siguin una revelació divina. De fet, hi ha diverses col·leccions de hadits que diferencien les diferents branques de la fe islàmica.[16] Alguns musulmans creuen que la guia islàmica s'hauria de basar només en l'Alcorà, i rebutgen així l'autoritat dels hadits. Alguns, a més, afirmen que la majoria dels hadits són fabricacions (pseudepígrafs)[17] creats entre els segles VIII i el IX dC, i que s'atribueixen falsament a Mahoma.[17][18][19] Històricament, els mutazilistes també van rebutjar els hadits com a base de la llei islàmica, alhora que acceptaven la sunna i la ijmà.[20]

Com que alguns hadits contenen declaracions qüestionables i fins i tot contradictòries, l'autenticació del hadits es va convertir en un camp d'estudi important a l'Islam.[21] En la seva forma clàssica, un hadit consta de dues parts: la cadena de narradors que han transmès l'informe (l'isnad) i el text principal de l'informe (el matn).[22][23][24] [25][26] Els clergues i juristes musulmans classifiquen els hadits individuals en categories com ara sahih ("autèntic"), hasan ("bo") o da'if ("feble").[27] Tanmateix, diferents grups i diferents estudiosos poden classificar un hadit de manera diferent.

Entre els estudiosos de l'islam sunnita, el terme hadit pot incloure no només les paraules, consells, pràctiques, etc. de Mahoma, sinó també els dels seus companys.[28][29] En l'Islam xiïta, els hadits són l'encarnació de la sunna, les paraules i les accions de Mahoma i la seva família, l'Ahl al-Bayt (els dotze imams i la filla de Mahoma, Fàtima).

  1. ↑ «hadit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «Hadit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català : publicat per acord del 21 de desembre de 1989». A: Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 141-158. ISBN 84-7283-156-6. 
  4. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 115hadisos
  5. ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «حدث». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  6. ↑ «Are Hadith Necessary? An Examination of the Authority of Hadith in Islam».
  7. ↑ J.A.C. Brown, Misquoting Muhammad, 2014: p.6
  8. ↑ «Hadith». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2020].
  9. ↑ An-Nawawi, Riyadh As-Salihin, 1975: p.203
  10. ↑ An-Nawawi, Riyadh As-Salihin, 1975: p.168
  11. ↑ An-Nawawi, Riyadh As-Salihin, 1975: p.229
  12. ↑ Forte, David F. Loyola of Los Angeles International and Comparative Law Review, 1, 1978, pàg. 2 [Consulta: 19 abril 2018].
  13. ↑ Brown, 2009, p. 3.
  14. ↑ «Hans Wehr English&Arabic Dictionary».
  15. ↑ Mohammad Taqi al-Modarresi. The Laws of Islam (en anglès). Enlight Press, 26 març 2016. ISBN 978-0994240989.  Arxivat 2 August 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  16. ↑ J.A.C. Brown, Misquoting Muhammad, 2014: p.8
  17. ↑ 17,0 17,1 «Hadith and the Corruption of the great religion of Islam | Submission.org - Your best source for Submission (Islam)». submission.org. [Consulta: 23 gener 2020].
  18. ↑ Aisha Y. Musa, The Qur’anists, Florida International University, accessed May 22, 2013.
  19. ↑ Neal Robinson (2013), Islam: A Concise Introduction, Routledge, ISBN 978-0878402243, Chapter 7, pp. 85-89
  20. ↑ Deen, Sayyed M. Science Under Islam: Rise, Decline and Revival, 2007. ISBN 9781847999429. 
  21. ↑ Lewis, Bernard. Islam and the West. Oxford University Press, 1993, p. 44. ISBN 9780198023937. 
  22. ↑ «Surah Al-Jumu'a, Word by word translation of verse number 2-3 (Tafsir included) | الجمعة - Quran O» (en anglès). qurano.com. [Consulta: 31 gener 2021].
  23. ↑ Brown, 2009, p. 4.
  24. ↑ Brown, 2009, p. 6-7.
  25. ↑ Islahi, Amin Ahsan. Mabadi Tadabbur-i-Hadith (translated as: "Fundamentals of Hadith Interpretation") (en urdú). Lahore: Al-Mawrid, 1989. 
  26. ↑ Campo, Juan Eduardo. «Hadith». A: Encyclopedia of Islam, 2009. ISBN 9781438126968. 
  27. ↑ The Future of Muslim Civilisation by Ziauddin Sardar, 1979, page 26.
  28. ↑ Motzki, Harald. Encyclopedia of Islam and Muslim World.1. Thmpson Gale, 2004, p. 285. 
  29. ↑ Al-Bukhari, Imam. Moral Teachings of Islam: Prophetic Traditions from Al-Adab Al-mufrad By Muḥammad ibn Ismāʻīl Bukhārī, 2003. ISBN 9780759104174. 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne