Halogen

Halogen

Substància química	grup de la taula periòdica i grup dels elements representatius
Nom curt	X
Descobridor o inventor	Jöns Jacob Berzelius

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts). El mot "halogen" vol dir "que forma sals", compost de les formes gregues ἅλς, halo-, 'sal', i de γένος, génos, 'naixement, raça', que significa 'que genera', que produeix'.^[1]

En la natura, es troben en forma de molècules diatòmiques i en diferents estats: gas (F₂, Cl₂), líquid (Br₂) o sòlid (I₂). Aquests són elements volàtils, que tendeixen a capturar un electró per acabar d'emplenar la seva capa de valència, formant un anió (halur). També tendeixen a reaccionar amb metalls alcalins i alcalinoterris per formar sals iòniques. En augmentar el nombre atòmic ${\displaystyle {\ce {Z}}}$ s'intensifica el color (el fluor és groc pàl·lid, el clor verd, el brom vermell i el iode violat). El clor és el més conegut dels elements halògens. L'element lliure s’utilitza àmpliament com a agent de purificació d’aigua i s’utilitza en diversos processos químics. La sal de taula, el clorur de sodi, és un dels compostos químics més familiars. Els fluorurs són coneguts principalment per la seva addició a subministraments públics d’aigua per evitar la càries, però els fluorurs orgànics també s’utilitzen com a refrigerants i lubricants. El iode és més conegut com a antisèptic i el brom s’utilitza principalment per preparar compostos de brom que s’utilitzen en ignífugs i com a pesticides generals.