Hassi

Hassi
108Hs
bohrihassimeitneri
Os

Hs

(Uhn)
Aspecte
Platejat (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Hassi, Hs, 108
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 87, d
Pes atòmic estàndard [269]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d6 7s2
(predit)[2]
2, 8, 18, 32, 32, 14, 2 (predit)
Configuració electrònica de Hassi
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[3])
Densitat
(prop de la t. a.)
40,7 (predit)[2][4] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 8, (6), (5), (4), (3), (2)[1][2][4][5]
(els estats d'oxidació entre parèntesis són predits)
Energies d'ionització
(més)
1a: 733,3 (estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 1.756,0 (estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 2.827,0 (estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 126 (estimat)[2] pm
Radi covalent 134 (estimat)[6] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[3]
Nombre CAS 54037-57-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del hassi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
277Hs sin 2 s FE
277mHs ? sin ~11 min?[7] FE
271Hs sin ~4 s α 9,27,9,13 267Sg
270Hs sin 3,6 s α 9,02,8,88 266Sg
269Hs sin 9,7 s α 9,21,9,10,8,97 265Sg
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108. Pertany als metalls de transició, essent l'element més pesant del grup 8 i que està situat al 7è període de la taula periòdica. Fou sintetitzat per primer cop el 1984 a Darmstadt, Alemanya, per un equip de científics dirigits per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg. L'anomenaren hassi, del mot Hassias, nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, capital Frankfurt, on es troba la ciutat de Darmstadt. Per la seva inestabilitat no té aplicacions.

  1. 1,0 1,1 Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. New. New York, NY: Oxford University Press, 2011, p. 215–7. ISBN 978-0-19-960563-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. «Investigation of group 8 metallocenes @ TASCA». 7th Workshop on Recoil Separator for Superheavy Element Chemistry TASCA 08. Gesellschaft für Schwerionenforschung, 31-10-2008. [Consulta: 25 març 2013].
  6. «Chemical Data: Hassium». Visual Elements Periodic Table. Royal Society of Chemistry, 2011.
  7. Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N.; Shirokovsky, I. V.; Tsyganov, Yu. S.; Gulbekian, G. G.; Bogomolov, S. L. «Synthesis of superheavy nuclei in 48Ca+244Pu interactions». Physics of Atomic Nuclei, 63, 10, 2000, pàg. 1679–1687. Bibcode: 2000PAN....63.1679O. DOI: 10.1134/1.1320137.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne