Homer

Infotaula de personaHomer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Ὅμηρος Modifica el valor a Wikidata
c. segle IX aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortc. segle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Ios (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura grega Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, autor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle VIII aC Modifica el valor a Wikidata)
GènerePoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
MareKretheis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0392955 Allocine: 68960 Allmovie: p310511 TCM: 2853451 Metacritic: person/homer TV.com: people/homer IBDB: 6330 AFI: 168027 TMDB.org: 9812
Musicbrainz: ebde00ad-8f53-48bb-a6c8-a5b0d7c01705 Discogs: 706034 Goodreads author: 903 Find a Grave: 104368337 Project Gutenberg: 705 Modifica el valor a Wikidata

Homer (grec antic: Ὅμηρος, Hómēros, llatí: Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes Homèrics. Avui, els Himnes es consideren obres posteriors, però molts continuen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies. S'ha especulat que Homer fos un aede, o poeta culte lligat a la cort del seu moment, en oposició a la teoria que indica que seria un rapsode itinerant que declamava per al poble.

Els antics grecs creien, en general, que Homer era un personatge històric, però molts d'erudits moderns són escèptics en aquesta qüestió. G. S. Kirk, per exemple, representa el consens general actual quan descriu que «a l'antiguitat, no sabien res definitiu sobre la vida i la personalitat d'Homer.»[1] Molts estudiosos també creuen que els poemes mateixos, de manera manifesta, representen la culminació de molts segles de narració oral en què es van desenvolupar «fórmules», o sistemes de composició poètica, per la qual cosa, segons Martin West, «Homer no és el nom d'un poeta històric sinó un nom fictici o construït.»[2]

La data de l'existència d'Homer ja va ser controvertida en l'antiguitat, i encara ho és avui. Heròdot diu que Homer va viure 400 anys abans del seu temps, i aquesta referència situaria la seva vida al voltant del 850 aC,[3] però altres fonts antigues donen dates molt més pròximes a la suposada època de la Guerra de Troia.[4] Eratòstenes, que es va esforçar per establir una cronologia dels esdeveniments científics, determinà la data de la Guerra de Troia entre el 1194-1184 aC, conclusió que està guanyant el suport de les investigacions arqueològiques recents.

Per als especialistes moderns, «la data d'Homer» es refereix tant a la data de creació dels poemes com a la vida del personatge en concret. El consens acadèmic és que «a partir de la data extrema del segle ix aC o del viii, la Ilíada és anterior a l'Odissea, potser en algunes dècades»,[5] és a dir, una mica abans que Hesíode,[6] de manera que la Ilíada seria l'obra més antiga de la literatura occidental. Durant les darreres dècades, alguns investigadors han advocat per una data ja al segle vii aC. Els que creuen que els poemes homèrics es van desenvolupar gradualment durant un llarg període, en general, proposen una data posterior per als poemes: d'acord amb Nagy, només es poden situar els texts cap al segle vi aC.[7]

Alfred Heubeck destaca la repercussió de les obres d'Homer sobre la cultura grega, que han influït en la configuració de tot el seu desenvolupament i que han estat reconegudes per molts grecs que consideren Homer com el seu mestre.[8] Hi ha qui afirma que els relats religiosos d'Homer podrien ser, almenys parcialment, una anticipació de les teories filosòfiques de Tales,[9] de Pitàgores i dels presocràtics en general.

  1. Kirk, G. S. The Iliad: A Commentary. Volum 1, 1985. ISBN 0-521-28171-7. 
  2. West, Martin «The Invention of Homer». Classical Quarterly, 49, 364, 1999.
  3. Heròdot, Històries, II 53.
  4. Graziosi, 2002, p. 98–101.
  5. Vidal-Naquet, Pierre. Le monde d'Homère. Perrin, 2000, p. 19. 
  6. West, 1966, p. 40, 46.
  7. Nagy, Gregory «Homeric Poetry and Problems of Multiformity: The Panathenaic Bottleneck». Classical Philology (journal), 96, 2001, pàg. 109–119.
  8. Heubeck, Alfred; West, Stephanie; Hainsworth, J.B. A Commentary on Homer's Odyssey. Oxford: Oxford University Press, 1988, p. 3. 
  9. O'Grady, Patricia. «Thales of Miletus». A: Internet Encyclopedia of Philosophy. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne