![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1263 ![]() Harran (Soldanat Mameluc) ![]() |
Mort | 1328 ![]() Damasc (Soldanat Mameluc) ![]() |
Sepultura | Maqabir (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Religió | Islam ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Fiqh, tafsir, ciència del hadit, política i xaria ![]() |
Lloc de treball | Damasc El Caire ![]() |
Ocupació | alfaquí, poeta ![]() |
Professors | Shams al-Din Ibn Al-Saʼigh (en) ![]() ![]() |
Alumnes | Ibn Qàyyim al-Jawziyya, adh-Dhahabí, Ibn Kathir ad-Dimaixqí, Ṣafadī, Khalīl ibn Aybak (en) ![]() ![]() ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | cap valor ![]() |
Pares | Abd-al-Halim ibn Taymiyya ![]() ![]() ![]() |
Parents | Majd ad-Din ibn Taymiyyah (en) ![]() ![]() |
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Com a membre de l'escola hanbalita, va preconitzar el retorn de l'islam a les seves fonts, l'Alcorà i la sunna, i que calia considerar com a bida (innovació no ortodoxa) tot costum que no estès clarament referenciat pel comportament del profeta Muhàmmad i de les primers generacions de musulmans (sàlaf). Va condemnar particularment el culte als sants i va emetre nombroses fàtues incitant al gihad contra els xiïtes, els cristians i els mongols. Gran coneixedor de la fàlsafa (filosofia racionalista islàmica), va elaborar refutacions sistemàtiques de les tesis defensades pels filòsofs al-Farabí, Avicenna i Averrois, criticant la preponderància que aquests donaven a la lògica i la raó.[1]
És considerat una icona i una referència pel moviment salafista actual i és molt respectat pel wahhabisme saudita.[1]
Va ser dels primers en entendre la llei de l'oferta i demanda, escrivint: «Si el desig de béns augmenta mentre la seva disponibilitat disminueix, el seu preu puja. En canvi, si augmenta la disponibilitat del bé i el desig disminueix, el preu baixa».[2]