Ido

Ido

Ido
Creador	Louis de Beaufront i Louis Couturat
Data	octubre 1907
Tipus	llengua construïda, llengua auxiliar, esperantido i llengua planificada
Ús
Parlants nadius	150  (2000 )
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Uniono por la Linguo Internaciona Ido
Codis
ISO 639-1	io
ISO 639-2	ido
ISO 639-3	ido
Glottolog	idoo1234
Linguasphere	51-AAB-db
IETF	io

Ido /ˈiːdoʊ/ és una llengua planificada, derivada de l'esperanto reformat, creada per un grup d'acadèmics per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens. L'ido va ser específicament dissenyat per ser gramaticalment, ortogràficament i lexicogràficament regular, i sobretot fàcil d'aprendre i utilitzar. En aquest sentit, l'ido es classifica com un llenguatge auxiliar internacional construït. És el més reeixit de les moltes llengües derivades de l'esperanto.

Ido usa les mateixes 26 lletres que l'alfabet anglès (llatí), sense cap diacrític. Agafa el seu vocabulari d'anglès, francès, alemany, italià, llatí, rus i espanyol, i és àmpliament intel·ligible per a aquells que han estudiat l'esperanto.

Diverses obres de literatura s'han traduït a l'ido, incloent-hi el Petit Príncep i l'Evangeli de Lluc. A partir de l'any 2000, hi havia uns 100-200 parlants d'ido en el món.^[1]