Immunitat (medicina)

En medicina, la immunitat és la qualitat de tenir prou defenses biològiques com per evitar infeccions, malalties, o altres invasions biològiques no televisibles. La immunitat implica components tant específics com no específics. Els components no específics actuen o bé com a barreres o bé com a eliminadors d'una gran varietat de patògens, sense tenir en compte l'especificitat antigènica. Altres components del sistema immunitari s'adapten a cada nova malaltia soferta i són capaços de generar immunitat patogen-específica.

La immunitat adaptativa és sovint subdividida en dos tipus principals depenent de com es crea la immunitat. La immunitat naturalment adquirida es produeix per contacte amb un agent infecciós, quan el contacte no és deliberat, mentre que la immunitat artificialment adquirida només es produeix per accions deliberades com ara les vacunes. Tant la immunitat natural com l'artificial poden ser subdividides al seu torn segons si la immunitat és induïda a l'hoste o si és transferida passivament d'un hoste immune. La immunitat passiva és adquirida per la transferència d'anticossos o limfòcits T activats d'un hoste immune, i no dura gaire, només uns quants mesos, mentre que la immunitat activa és induïda a l'hoste mateix per l'antigen, i dura molt més, a vegades tota la vida. El diagrama de sota resumeix les subdivisions de la immunitat.

Es fa encara una altra subdivisió de la immunitat adaptativa segons les cèl·lules implicades: la immunitat humoral és l'aspecte de la immunitat que és mitjançat per anticossos secretats, mentre que la protecció que ofereix la immunitat cel·lular només implica limfòcits T. La immunitat humoral és activa quan l'organisme genera els seus propis anticossos, i passiva quan es transfereixen anticossos entre individus. De manera similar, la immunitat cel·lular és activa quan són estimulats els limfòcits T propis de l'organisme i passiva quan els limfòcits T provenen d'un altre organisme.