James Prescott Joule

James Prescott Joule

Biografia
Naixement	24 desembre 1818 Salford (Anglaterra)
Mort	11 octubre 1889 (70 anys) Sale (Anglaterra) (en)
Sepultura	Brooklands (en)
President Manchester Literary and Philosophical Society 1878 – 1880 President Manchester Literary and Philosophical Society 1872 – 1874 President Manchester Literary and Philosophical Society 1868 – 1870 President Manchester Literary and Philosophical Society 1860 – 1862 Secretari Manchester Literary and Philosophical Society 1846 – 1850
Dades personals
Formació	Universitat de Manchester
Activitat
Camp de treball	Químic i física
Ocupació	físic
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1887–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1848–) Manchester Literary and Philosophical Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Society
Professors	John Dalton
Influències	John Dalton
Obra
Obres destacables termodinàmica
Família
Cònjuge	Amelia Grimes (en)
Pares	Benjamin Joule (en)   i Alice Prescott (en)
Premis (1880)  Medalla Albert (1870)  Medalla Copley (1852)  Medalla de la Royal Society  Membre de la Royal Society  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

James Prescott Joule FRS (Salford, 24 de desembre del 1818 – Sale, 11 d'octubre del 1889),^[1] fou un físic i cerveser anglès.^[2] Estudià la naturalesa de la calor i en descobrí la relació amb el treball mecànic (vegeu Energia). Això dugué a la teoria de la conservació de l'energia, que dugué al seu torn al desenvolupament de la primera llei de la termodinàmica; arribà a formular, amb independència del seu contemporani Mayer, el principi de conservació de l'energia.^[3] La unitat d'energia del SI, el joule, li deu el seu nom. Treballà amb Lord Kelvin per desenvolupar l'escala absoluta de temperatura –analitzà les variacions de temperatura d'un gas no perfecte en expandir-se–,^[3] feu observacions sobre la magnetostricció, i descobrí la relació entre el flux d'un corrent per una resistència i la calor dissipada, i arribà a formular la llei que duu el seu nom, l'anomenada llei de Joule, sobre la calor originada pel pas d'un corrent elèctric. Després de nombrosos experiments, obtingué el valor numèric de l'equivalent mecànic de la calor. Contribuí a explicar la teoria cinètica dels gasos.^[3] Fou «possiblement l'últim autodidacta que feu una contribució significativa al progrés de la ciència».^[4]