Back Jocelyn Bell Burnell Afrikaans Jocelyn Bell Burnell AN جوسلين بيل بورنيل Arabic جوسلين بيل بورنيل ARZ Jocelyn Bell Burnell AST ژوسلین بل بورنل AZB Джослин Бел Bulgarian জসলিন বেল বার্নেল Bengali/Bangla Jocelyn Bellová Burnellová Czech Jocelyn Bell Burnell Welsh
.jpg)
Dame Susan Jocelyn Bell Burnell nascuda a Belfast com Susan Jocelyn Bell, el 15 de juliol de 1943, és una astrofísica nord-irlandesa que, com a estudiant de postgrau, va descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar el 1967. La detecció d'aquestes ones de ràdio va ajudar a contrastar la teoria de l'evolució estel·lar. Actualment, és una de les científiques més influents del Regne Unit, ha rebut nombrosos guardons i se li va atribuir el fet de haver aconseguit "un dels èxits científics més significatius del segle XX". El descobriment del púlsar, va ser reconegut per la concessió del Premi Nobel de Física de 1974, però malgrat que ella va ser la primera a observar els púlsars, Bell no va ser una de les destinatàries del premi..[1][2][3]
L'article que anunciava el descobriment dels púlsars tenia cinc autors. El supervisor de tesi de Bell, Antony Hewish que figurava primer, Bell segona. Hewish va ser qui va rebre el Premi Nobel, juntament amb l'astrònom Martin Ryle. Molts astrònoms prominents van criticar l'omissió de Bell, inclòs Sir Fred Hoyle. El 1977, Bell va treure importància a aquesta controvèrsia, dient: "Crec que degradaria els Premis Nobel si s'atorguen a estudiants de recerca, excepte en casos molt excepcionals, i no crec que aquest sigui un”. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, en el comunicat de premsa que anunciava el Premi Nobel de Física de 1974, va citar Ryle i Hewish pel seu treball pioner en radioastrofísica, fent menció especial al treball de Ryle per l'ús de la tècnica de síntesi d'obertura, i el paper decisiu de Hewish en el descobriment de púlsars.
Bell Burnell va exercir com a presidenta de la Reial Societat Astronòmica del 2002 al 2004, i com a presidenta de l'Institut de Física des d'octubre del 2008 fins a octubre del 2010, i com a presidenta interina de l'institut, després de la mort del seu successor, Marshall Stoneham, a principis del 2011
El 2018, va rebre el Premi Especial d'Avanç en Física Fonamental; després de l'anunci del premi, va decidir donar el total del premi de 2,3 milions de lliures, per ajudar les dones, les minories i els estudiants refugiats que busquen convertir-se en investigadors de Física.
- ↑ «Susan Jocelyn Bell Burnell | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Jocelyn Bell Burnell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Susan Jocelyn Bell Burnell i la descoberta de la primera radiosenyal d’un púlsar». Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), 29-01-2021. [Consulta: 25 maig 2023].