.jpg)  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 juny 1814 | ||||||||
| Mort | 28 agost 1881 (67 anys) | ||||||||
| Causa de mort | Causes naturals (Nefropatia ) | ||||||||
| Sepultura | Cementeri General de València | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Formació | Universitat de València doctor - química (–1847) llicenciatura - medicina (–1835) | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | degà (1860–1881), catedràtic (1849–1881), professor titular, químic, metge | ||||||||
| Ocupador | Universitat de València | ||||||||
| Membre de | |||||||||
| Professors | Jean-Baptiste Dumas i Guillaume Dupuytren | ||||||||
| Alumnes | Vicent Peset i Cervera i Pau Colvée i Roura | ||||||||
| Influències | |||||||||
| Família | |||||||||
| Pares | Joaquim Monserrat i Francesca de Paula Riutort | ||||||||
Signatura  | |||||||||
Josep Monserrat i Riutort (28 de juny de 1814 - 28 d'agost de 1881) fou un metge, i químic valencià. Dels nou fills del matrimoni entre el jurisconsult Joaquim Montserrat i de Francesca de Paula Riutort fou el menut. Va nàixer al número 5 de la plaça Navarros i fou batejat l'endemà de nàixer[1] a la desapareguda parròquia de Sant Bartomeu.[2] Orfe de pare als dos anys, el seu germà gran Rafel, metge de professió —que feu de cap de família—, va influir en la seva futura vocació cap a la Medicina.[3]
Després de cursar a la Universitat de València les carreres de Cirurgia i Medicina, independents en aquesta època, va aconseguir el grau de batxiller en Medicina el 1835,[a][2][3] i després va completar la seva formació a París,[4] on va aprendre les tècniques de cirurgia de Pierre B. Dupuytren.[5]
Interessat així mateix per les ciències fisicoquímiques, el 1838 va ser ajudant de la càtedra de Química del Conservatori d'Arts de València. El seu titular, Ventura Mugártegui, el va posar en contacte amb el químic francès Jean-Baptiste-André-Dumas, qui va exercir gran influència sobre ell,[2] amb qui es va formar i amb qui feu bona amistat.[3]
En el camp de les ciències, tot l'experimental, pràctic o nou l'atreia, i es va dedicar també a l'estudi de la fotografia; aquesta darrera disciplina es va estendre pel món i va arribar a València durant la seua època acadèmica.[6] El 1840, mentre estudiava Química, va aprofitar que gaudia de fàcil accés al laboratori, per dur a terme els seus primers treballs científics de recerca aplicada. Juntament amb el seu company Josep Gil, adaptà instruments del laboratori —ja que no disposaven de l'equip original[7]—, i fabricaren una càmera fosca, seguint les instruccions d'un fulletó de Daguerre.[8]
El 1841, ambdós feren una demostració del procediment fotogràfic de Daguerre, a la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. El resultat, segons la Societat Econòmica, va ser un daguerreotip amb alguns defectes però que destacava per «la correcció del dibuix, degradació de tintes, bellesa i veritat d'objecte».[7] La fita els convertí en pioners, tant al País Valencià,[9] com en l'àmbit estatal, en aplicar la fotografia als estudis universitaris amb finalitats científiques.[10][3] Un any després ingressa a la societat.[11]
Monserrat, fou un dels 83 socis fundadors de l'Institut Mèdic Valencià el 30 de març de 1841; juntament amb altres professors de disciplines científiques, va contribuir a difondre entre els estudiants de medicina valencians els hàbits de treball experimental, i influït pel naturalista Rafel Cisternas, l'evolucionisme darwinista.[12][13] Així mateix, va impartir anàlisi química aplicada a les ciències mèdiques i va ser l'impulsor i creador del Laboratori Químic Municipal,[6] destinat a controlar la qualitat de les aigües potables de la xarxa i dels aliments venuts als mercats, que s'acabà establint el 1880, on van treballar, entre d'altres Vicent Peset i Cervera i Josep Pérez i Fuster.[2][14]
Entre 1844 i 1853, fou interí a la càtedra de Ventura Mugártegui i durant els cursos de 1845 a 1847, professor interí de Química General a la Universitat de València.[11] El 1847 va obtindre el títol de llicenciat en Medicina i el de doctor en Ciències fisicoquímiques.[3]
Va formar part del claustre dels primers professors de les facultats de ciències. L'any 1848 va viatjar a França, Bèlgica i Anglaterra, per gestionar la compra d'instruments i material de laboratori destinat a dotar les càtedres de física i química dels mitjans necessaris per assegurar-ne els ensenyaments experimentals;[15] part d'aquest material va ser comprat per les universitats mateixes a iniciativa dels seus rectors.[16] El 1849 va guanyar la càtedra de Química General de València, la qual va exercir fins a la seua mort.[3]
En ser nomenat Monserrat catedràtic de química general, es va encarregar de l'ensenyament de la Química Aplicada a les Arts a la recentment creada Escola Industrial, i a la Facultat de Medicina va ensenyar Anàlisi Química; va reformar el laboratori químic i microgràfic de la Universitat, on treballaven Peset i Colvée.[3] Així mateix, la facultat de medicina comptava també amb un laboratori químic i microbiològic, ben equipat que permetia un ensenyament complet.[14]
La Llei Moyano de 1857, comporta la creació de dues facultats independents, la de Ciències Exactes, Físiques i Naturals —amb la inclusió de les Escoles de Veterinària i Agricultura— i la de Filosofia i Lletres. Es dediquen fons extraordinaris a l'organització del Jardí Botànic i a la creació del Museu de Ciències Naturals de la Universitat, que va arribar a comptar només a la secció d'aus, amb mil nou-centes peces.[3] José M. Guillén y Tomás catedràtic de Física i Josep Monserrat de Química, adquireixen nou material científic pels seus Gabinets.[16]
El gener de 1857, el Gabinet de Física de l'Escola Industrial Superior —que tenia una cambra de fotografia[b]— va rebre entre altres instruments:[16]
- un estereoscopi i un xassís.
- una llanterna màgica amb dotze vidres pintats.
- un aparell normal de fotografia complet (sense objectiu).
- un trípode.
- un objectiu per a la càmera gran i un altre per a la menuda.
- un microscopi solar.
- una càmera lúcida.
Les despeses en rals de material científic del curs 1860-1861 foren: pel Gabinet de Física 4.400 i 18.015 extraordinaris, pel Gabinet de Química 11.840 i 14.730 extraordinaris, pel Gabinet d'Història Natural 12.630 i 22.900 extraordinaris i pel Jardí Botànic 46.765 i 80.000 extraordinaris.[17]
El 1866 n'adquiriren altres:
Anys després, en el discurs «Oración inaugural que en la apertura del curso de 1863 a 1864»,[19] mostra la seua sorprenent visió de la ciència, i del futur de la ciència, amb l'ús de l'electricitat, de la fotografia, la simplificació de les anàlisis mitjançant espectrofotometria.[20] A l'escrit accentua la importància que pot tindre la fotografia a l'ensenyament.[16]
| « | (castellà) La fotografia vindrà també al nostre auxili, i donant-nos instantàniament una representació microscòpica i amb llurs colors del que hi ha de notable al globus, i fins i tot fora d'ell, ens permetrà consignar al reduït àlbum d'algunes polzades d'extensió, tot el que es puga vore de notable en un segle, i quant oferisca algun interés per les ciències i les arts. Donarà després existència corpòria i encara moviment als objectes dibuixats per la llum, i augmentarà o minvarà quasi il·limitadament la seva mida, no serà la instrucció la que menys utilitats reporte de tan meravellosos invents. |
» |
| — «Oración inaugural que en la apertura del curso de 1863 a 1864» Josep Monserrat i Riutort | ||
L'interés de Monserrat per l'experimentació, va fer que l'observació meteorològica s'establira de manera ordenada a la València del 1858, en crear com a servei al públic, l'Observatori Meteorològic Universitari, que va dirigir durant huit anys.[21] L'Observatori primerament va estar a la comandància portuària i el 1899 es va traslladar a l'edifici nou de la Junta d'Obres del Port. La creació de l'ens permeté l'obtenció de sèries històriques de temperatura, pressió, humitat i vents.[6]
El seu entusiasme científic també es fa palés a l'Exposició Regional de 1883[22] on munta més de vint-i-cinc màquines demostratives d'efectes físics i químics i grans quadres amb algunes operacions químiques, alts forns de fosa, obtenció del gas de l'enllumenat, del clorur de sodi en líquids poc concentrats, gasòmetres i l'extracció del mercuri.
- ↑ «MONSERRAT RIUTORT, JOSÉ - Partida de Bautismo (Valencia, 28-06-1814). Copia certificada (1877-04-12)». Senat d'Espanya. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Diez Arnal, J. «Personajes valencianos: José Monserrat Riutort». [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Báguena Cervellera, María José. «José Monserrat y Riutort». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Pérez Piñero, Emilio. «Monserrat y Riutort, José (1814-1881)». La web de las biografías. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Sánchez Santiró, Ernest, 1998, p. 118.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Pérez Puche, Francisco. «Alabado sea el doctor Monserrat». Periodismo y poco más, 17-06-2020. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Aucejo Pérez, Antonio, 2005, p. 16.
- ↑ Benito Goerlich, Daniel; Jerez Moliner, Felipe; Sánchez Muñoz, David, 2006, p. 14.
- ↑ «Josep Monserrat i Riutort». L'Enciclopèdia. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Albiñana i Huerta, Salvador, 1 gener 2000, p. XXVI.
- ↑ 11,0 11,1 «Científicos españoles: químicos del siglo XIX. Josep Monserrat i Riutort (València, 1814-1881)». The esceptical chemist, 24-05-2017. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Albiñana i Huerta, Salvador, 1 gener 2000, p. 58.
- ↑ Benito Goerlich, Daniel; Jerez Moliner, Felipe; Sánchez Muñoz, David, 2006, p. 142.
- ↑ 14,0 14,1 Báguena Cervellera, María José, 1999, p. 304.
- ↑ Sánchez Santiró, Ernest, 1998, p. 120.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Benito Goerlich, Daniel; Jerez Moliner, Felipe; Sánchez Muñoz, David, 2006, p. 74.
- ↑ Sánchez Santiró, Ernest, 1998, p. 86.
- ↑ «Reposacaps». Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ Montserrat i Riutort, Josep. Imprenta de Josep Rius. Oración inaugural que en la apertura del curso de 1863 a 1864, 1863.
- ↑ Aucejo Pérez, Antonio, 2005, p. 16-17.
- ↑ Canseco Caballé, Manuel, 2005, p. 111.
- ↑ Sánchez Santiró, Ernest, 1998, p. 146.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.