Lilla

Aquest article tracta sobre la ciutat francesa. Vegeu-ne altres significats a «Lilla (Montblanc)».

Lilla

Lille (fr) Rijsel (nl) Lile (pcd) Rysel (vls)
Bandera
Localització
50° 37′ 55″ N, 3° 03′ 27″ E / 50.6319°N,3.0575°E / 50.6319; 3.0575
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alts de França
Departament	Nord
Districte	Districte de Lilla
Capital de	zone de défense et de sécurité Nord (fr) Nord-Pas-de-Calais Districte de Lilla Lilla Metròpoli Nord (1803–) cantó de Lilla-Nord-Est (–2015) canton of Lille-5 (en) (2015, 2015–) canton of Lille-3 (en) (2015, 2015–) canton of Lille-4 (en) (2015, 2015–) cantó de Lilla-Sud (–2015) canton of Lille-6 (en) (2015, 2015–) cantó de Lilla-Sud-Est (–2015) canton of Lille-2 (en) (2015, 2015–) cantó de Lilla-Sud-Oest (–2015) cantó de Lilla-Oest (–2015) canton of Lille-1 (en) (2015, 2015–) cantó de Lilla-Centre (–2015) cantó de Lilla-Est (–2015) cantó de Lilla-Nord (–2015)
Conté la subdivisió	Hellemmes Lomme
Població humana
Població	236.710 (2021) (6.796,15 hab./km²)
Idioma oficial	francès
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Lilla unitat urbana de Lilla
Superfície	34,83 km²
Altitud	21 m-46 m
Limita amb	Sequedin La Madeleine Loos Lompret Marcq-en-Barœul Pérenchies Mons-en-Baroeul Prémesques Ronchin Lezennes Faches-Thumesnil Villeneuve-d'Ascq Wattignies Lambersart Capinghem Ennetières-en-Weppes Englos Saint-André-lez-Lille
Dades històriques
Anterior	Hellemmes i Lomme
Fundador	Liederik (en)
Esdeveniment clau 1054 Siege of Lille (en) maig 1128 (Gregorià) Siege of Lille (en) juny 1213 (Gregorià) Sieges of Lille (en) 23 juny 1297 Siege of Lille (en) 1r agost 1302 Siege of Lille (en) 24 agost 1304 Siege of Lille (en) 1667 Siege of Lille (en) 10 desembre 1708 setge de Lilla 8 octubre 1792 Siege de Lille (en) 11 octubre 1914 Siege of Lille (en) 31 maig 1940 Batalha de Lilla (oc)
Organització política
• Batle	Martine Aubry (2001–)
Membre de	Eurométropole Lille-Kortrijk-Tournai (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	59000, 59160, 59260, 59777 i 59800
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Esch-sur-Alzette Safed Oujda Khàrkiv Shanghai Saint-Louis Buffalo Nablus Breslau Rotterdam Colònia Torí Lieja (1958–) Leeds (1968–) Leeds (1968–) Valladolid (1987–) Erfurt (1988–)
Lloc web	lille.fr

Lilla^[1] (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França. Coneguda com la «Capital de Flandes», Lilla esdevé, amb els seus 232.741 habitants censats el gener de 2015, la principal ciutat, juntament amb Roubaix, Tourcoing i Villeneuve-d'Ascq, de la metròpoli europea de Lilla, intercomunitat que agrupa 85 comunes i que compta al voltant d'1,2 milions d'habitants. Dins la seva part francesa, el conjunt urbà de Lilla és el quart de França en població, amb 1.015.744 habitants (Lillois et Lilloises, lillencs i lillenques) censats l'1 de gener de 2012, per darrere de París, Marsella i Lió, i la seva àrea metropolitana és la cinquena de França amb 1.150.530 habitants. Més àmpliament, la ciutat forma part d'una vasta conurbació formada amb les ciutats belgues de Mouscron, Courtrai, Tournai i Menin, el qual va originar el gener del 2008 el primer Grup europeu de cooperació territorial, l'Eurometròpoli Lilla Kortrijk Tournai, que abasta més de 2.100.000 habitants. Amb les ciutats de l'antiga conca minera del Nord-Pas-de-Calais, Lilla s'integra també a un conjunt metropolità de més de 3,7 milions d'habitants, conegut com a «àrea metropolitana de Lilla».

El seu nom en picard antic (L'Ille, l'illa), així com en flamenc francès (Rysel [ri:səl], i Rijsel [reɪsəl] en neerlandès; de «ter Yssel») provindria de la seva localització primitiva sobre una illa dels pantans de la vall del riu Deule on va ésser fundada. Lilla i els seus voltants, com la ciutat de Douai, pertanyien a la regió històrica del Flandes romà, territori del antic comtat de Flandes, sense formar-ne part de l'àrea lingüística del flamenc occidental (tingueu en compte, però, que la toponímia al Flandes romà és sovint flamenca). Ciutat fortificada, Lilla ha experimentat una història agitada des de l'Edat Mitjana fins a la Revolució Francesa. Coneguda per haver esdevingut la ciutat més assetjada de França, Lilla ha pertangut al comtat de Flandes, al regne de França, al ducat de Borgonya, al Sacre Imperi Romanogermànic i als Països Baixos espanyols abans d'ésser definitivament represa per França al final de la guerra de Successió Espanyola. La ciutat va ser encara assetjada el 1792 durant la guerra franco-austríaca i molt durament castigada pels dos conflictes mundials del segle xx al curs dels quals va ésser ocupada.

Ciutat de tradició comercial des dels seus orígens, manufacturera des del segle xvi, la revolució industrial va fer de Lilla una gran capital econòmica, principalment gràcies a la producció tèxtil i mecànica. Llur declivi, a partir dels anys seixanta, obre un llarg període de crisi, i no és fins a partir dels anys noranta que la reconversió envers el sector terciari i la rehabilitació dels barris més afectats donen una altra imatge a la ciutat. La construcció del nou districte de negocis Euralille a partir de 1988, amb la construcció de torres d'oficines que ubicaran Lilla com la segona ciutat de negocis fora de París, l'arribada del TGV el 1993 i de l'Eurostar el 1994, i el desenvolupament d'un pol universitari, que acull al principi dels anys 2000 prop de 100.000 estudiants, marcaran l'evolució de la ciutat els darrers anys. La denominació com a Ville d'art et d'histoire el 2004 i les manifestacions de Lilla 2004, Capital europea de la cultura, constitueixen els símbols principals d'aquesta renovació.

Limita al nord-oest amb Lambersart i Lompret, al nord amb Saint-André-lez-Lille i La Madeleine, al nord-est amb Marcq-en-Barœul i Mons-en-Barœul, a l'oest amb Pérenchies, Prémesques, Capinghem i Ennetières-en-Weppes, a l'est amb Villeneuve-d'Ascq, al sud-oest amb Englos, Sequedin i Loos, al sud amb Wattignies i Faches-Thumesnil i al sud-est amb Lezennes i Ronchin.

El metro de Lilla fou el primer a funcionar de manera automàtica, sense conductors.