Llac Baikal

Infotaula de geografia físicaLlac Baikal
(bxr) Байгал далай
(bxr) Байгал нуур
(ru) озеро Байкал
(mn) Байгал нуур
(mn) ᠪᠠᠶᠢᠭᠠᠯᠢ ᠳᠠᠯᠠᠢ
(mn) Байгал далай Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusLlac Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia i Mongòlia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBuriàtia (Rússia) i óblast d'Irkutsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 18′ 10″ N, 108° 00′ 17″ E / 53.3028°N,108.0047°E / 53.3028; 108.0047
Limita ambTransbaikàlia Modifica el valor a Wikidata
EfluentAngarà Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Ienissei Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud455,5 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat1.642 m Modifica el valor a Wikidata
Midamàxim: 79 (amplada) × 636 (longitud) km
Perímetre2.125 km Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  (−1.186,5 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície31.722 km² Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica560.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni natural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1996 (20a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii), (ix) i (x) Modifica el valor a Wikidata
Identificador754
Mesures i indicadors
Volum23.615,39 km³ Modifica el valor a Wikidata
El llac Baikal vist des del sud-est.

El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül (Llac ric).

Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m,[1] té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món.[1] Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dolça més important del món,[2] també és el llac amb les aigües més transparents[3] i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.[2]

El Baikal és un llac d'origen tectònic, es va formar com un antic rift.[2] A la zona hi viuen més de 1.700 espècies de plantes i animals, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món,[4] el 1996 la UNESCO el va incloure a la llista de béns naturals Patrimoni de la Humanitat.[5] A la banda est del Baikal habiten tribus buriats[6][7] que viuen de la cria de cabres, camells, vaques i ovelles,[7] la temperatura de la zona varia des d'un mínim de −19 °C a l'hivern fins a un màxim de 14 °C a l'estiu,[8] el Baikal es glaça durant la meitat de l'any a causa de la latitud.

Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües, entre ells el Selengà, el Barguzín, l'Angarà Superior, i només un riu que hi neix, l'Angarà, afluent del Ienissei. Durant el període geològic del paleolític s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amèrica del Nord.

En el període mongol s'anomenava a la regió Barkudjin i als seus pobladors Barkut (nom conservat pel riu Barguzín). A la primera meitat del segle xvii fou conegut pels russos i poc després pels europeus en general.

  1. 1,0 1,1 «Deepest Lake in the World» (en anglès). geology.com. [Consulta: 18 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades touchstone
  3. Jung, J.; Hojnowski, C., Jenkins, H., Ortiz, A., Brinkley, C., Cadish, L., Evans, A., Kissinger, P., Ordal, L., Osipova, S., Smith, A., Vredeveld, B., Hodge, T., Kohler, S., Rodenhouse, N. and Moore, M.. «Diel vertical migration of zooplankton in Lake Baikal and its relationship to body size». A: Smirnov,A.I.. Ecosystems and Natural Resources of Mountain Regions. Proceedings of the first international symposium on Lake Baikal: The current state of the surface and underground hydrosphere in mountainous areas. "Nauka", Novosibirsk, Russia (PDF), 2004, p. 131–140 [Consulta: 9 agost 2009]. 
  4. «Russia». A: . Encyclopædia Britannica Online, 2007 [Consulta: 2 agost 2007]. 
  5. «Lake Baikal — World Heritage Site». World Heritage. [Consulta: 13 gener 2007].
  6. Hammer, M.; Karafet, T. «DNA & the peopling of Siberia». Smithsonian Institution, 1995. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2015. [Consulta: 9 agost 2009].
  7. 7,0 7,1 Hudgins, S. The Other Side of Russia: A Slice of Life in Siberia and the Russian Far East (PDF). Texas A&M University Press, 2003 [Consulta: 3 agost 2010]. 
  8. Fefelov, I.; Tupitsyn, I. «Waders of the Selenga delta, Lake Baikal, eastern Siberia» (PDF). Wader Study Group Bulletin, 104, agost 2004, pàg. 66–78. Arxivat de l'original el 2012-08-25 [Consulta: 3 agost 2010]. Arxivat 2012-08-25 a Wayback Machine.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne