Llac Txad

Llac Txad

Tipus	Llac endorreic
13° 05′ 57″ N, 14° 30′ 17″ E / 13.09926303°N,14.50463451°E / 13.09926303; 14.50463451
Afluent	Chari ,Logone ,Riu Yobe ,Riu Ngadda
Conca hidrogràfica	conca del llac Txad
Dades i xifres
Altitud	100 m
Profunditat	10,5 m
Perímetre	650 km
Travessa	Txad, Camerun, Nigèria i Níger
Superfície	1.540 km²
Superfície de conca hidrogràfica	2.381.635 km²
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	30 octubre 2018
Identificador	2051
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	12 juliol 2018
Identificador	2051
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	2 febrer 2018, 26 maig 2006, 9 octubre 2018
Identificador	2051
Espai Ramsar
Identificador	1072
Mesures i indicadors
Volum	6,3 km³

El llac Txad (francès: Lac Tchad; àrab: بحيرة تشاد الكبرى, Buḥayrat Txād al-Kubrà) és un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Níger, Nigèria i el Camerun, a l'Àfrica central.

La seva capacitat ha anat minvant amb el pas del temps, per una banda, a causa de la captació d'aigües per al regadiu i, de l'altra, per la desertització provocada per la proximitat del desert del Sàhara. En aquesta desertització, hi té un paper fonamental el descens agut de precipitacions, dramàtica conseqüència del canvi climàtic. El llac, al Níger, està situat a l'est, al departament de Diffa. A Nigèria, està situat al nord-est del país, dins l'estat de Borno, la capital del qual és Maiduguri. Al Txad, està situat a la rodalia de la capital, N'Djamena. El llac dona el nom a aquest estat africà. Al Camerun, el llac es troba a l'extrem nord del país, en un indret força remot. La seva importància econòmica és vital, ja que proveeix d'aigua més de 20 milions d'habitants.^[1]

El seu tributari principal és el riu Chari, el qual li subministra el 90% de les aigües. A l'interior, té nombroses illes i bancs de fang, i a les vores abunden les zones pantanoses. A causa de la seva escassa profunditat, de tan sols 7 metres al punt més fondo, l'àrea és particularment sensible a canvis en la profunditat mitjana, i mostra fluctuacions en el nivell d'aigua segons l'època de l'any. Aparentment, les aigües no tenen sortida, tot i que s'infiltren dins les depressions de Soro i Bodele.

Hom creu que el llac correspon a les restes d'un antic mar interior, el qual s'estima que cobria una àrea de 400.000 km² fa 6.000 anys. Quan va ser descobert pels europeus l'any 1823, era un dels llacs més grans del món, però s'ha reduït considerablement des d'aleshores. El canvi climàtic i la demanda creixent d'aigua del llac n'han accelerat la degeneració als darrers 40 anys.^[2] Els pronòstics indiquen que el llac continuarà reduint-se, i fins i tot acabarà assecant-se al llarg del segle xxi.^[3][4]