Llei de Raoult

La llei de Raoult, publicada el 1887^[1] pel químic francès François Marie Raoult, diu que:

La pressió parcial d'un component d'una dissolució és igual a la pressió de vapor del mateix component pur per la fracció molar d'aquest component en la dissolució.

Matemàticament s'expressa així:

${\displaystyle p_{i}=P_{i}^{*}\cdot x_{i}}$

on:

• p_i és la pressió parcial del component i
• P_i^* és la pressió de vapor del component i pur
• x_i és la fracció molar del dissolvent (no del solut en el dissolvent)

Al gràfic superior es representen a l'eix X les fraccions molars dels dos components, A i B, d'una dissolució de només dos components. A l'eix Y hi ha representades les pressions parcials d'ambdós components, A i B, en verd, i la pressió total que correspon a la suma d'ambdues pressions parcials.

La llei de Raoult només la compleixen les dissolucions molt diluïdes, és a dir, quan un dels components té una fracció molar molt propera a 1 (el dissolvent) i l'altre molt propera a 0 (el solut), es parla en aquest cas d'una dissolució ideal o perfecte. La desviació de la llei de Raoult es representa en el segon gràfic. Les rectes representen el comportament descrit per la llei de Raoult i les corbes el comportament real.^[2][3]

Si les pressions són elevades l'equació de Raoult deixa de tenir validesa, com s'observa al gràfic inferior. Per reproduir la situació real s'ha d'emprar la mateixa equació de Raoult però expressada amb fugacitats:

${\displaystyle f_{i}=f_{i}^{*}\cdot x_{i}}$

on:

• f_i és la fugacitat del component i
• f_i^* és la fugacitat del component i pur
• x_i és la fracció molar del component i a la dissolució.