Back Kepler se wette Afrikaans Keplersche Gesetze ALS قوانين كبلر للحركة الكوكبية Arabic Lleis de Kepler AST Kepler qanunları Azerbaijani Законы Кеплера Byelorussian Законы Кеплера BE-X-OLD Закони на Кеплер Bulgarian কেপলারের গ্রহীয় গতিসূত্র Bengali/Bangla Keplerovi zakoni BS
- Les òrbites són el·lipses, amb els punts focals F1 i F₂ pel primer planeta i F1 i F₃ pel segon. El Sol es troba al focus F1.
- Els dos sectors ombrejats A1 i A₂ tenen la mateixa àrea, i el temps que tarda el planeta 1 per cobrir el segment A1 és igual al temps per cobrir el segment A₂.
- Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció .
En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
- L'òrbita d'un planeta és una el·lipse amb el Sol situat en un dels seus dos focus.
- Un segment rectilini que uneix el planeta i el Sol escombra àrees iguals en intervals de temps iguals.[1]
- El quadrat del període orbital d'un planeta és proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita.
Aquestes lleis s'apliquen a qualsevol cos orbitant al voltant d'un altre (per exemple la Lluna o els satèl·lits artificials i la Terra), sempre que negligim la influència de tercers cossos. La major part d'òrbites planetàries són gairebé circulars, i es necessiten càlculs i observació per determinar que no són perfectament circulars. Els càlculs de l'òrbita de Mart, valors publicats dels quals subjecte de debat,[2] indicaven que es tractava d'una òrbita el·líptica. A partir d'aquí, Johannes Kepler va deduir que els altres cossos del sistema solar, incloent-hi aquells més llunyans al Sol, també tenen òrbites el·líptiques.
L'obra de Kepler, publicada entre el 1609 i el 1619, va millorar la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic explicant com variaven les velocitats dels planetes, i fent servir òrbites el·líptiques i no circulars amb epicicles.[3] El 1687, Isaac Newton va demostrar que les relacions establertes per Kepler s'aplicaven al sistema solar a conseqüència de les seves lleis del moviment i de la gravitació universal.
- ↑ Bryant, Jeff; Pavlyk, Oleksandr. «Kepler's Second Law». Wolfram Demonstrations Project. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2019. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ https://www.nytimes.com/1990/01/23/science/after-400-years-a-challenge-to-kepler-he-fabricated-his-data-scholar-says.html?pagewanted=1 Arxivat 2018-09-14 a Wayback Machine.
- ↑ Holton, Gerald James; Brush, Stephen G.. Physics, the Human Adventure: From Copernicus to Einstein and Beyond. 3rd paperback. Piscataway, NJ: Rutgers University Press, 2001, p. 40-41. ISBN 0-8135-2908-5 [Consulta: 27 desembre 2009].